La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXIX (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 22,15-21): «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». En aquell temps, els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?». Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: «Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: «De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?». Li responen: «Del Cèsar». Jesús els diu: «Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».

Il·lustració: Francesc Badia

Avui, per a dir-ho d’alguna manera, Déu defensa el seu territori: ni vol trepitjar-nos ni accepta que el trepitgem. ¿Fins on arriba el poder del “Cèsar”? ¿A partir d’on comença el poder de Déu? Què en som de dolents! Fins i tot desitjaríem posar una frontera entre “jo” i “Déu”!: aquí està la meva llibertat i allí està el teu cel... Déu no vol barrejar-se en els nostres assumptes temporals, però tampoc accepta que anul·lem la seva veu... Cert, “sóc lliure”; però també és cert que sense Déu “jo no seria lliure” (ni tan sols “jo seria”).

—«Només Déu és Déu, i deixem que Déu sigui Déu» (Benet XVI).