La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XXXI durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 15,1-10): «Jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se». En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells».

Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut?’. Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?’. Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix».

Il·lustració: Mn. Lluís Raventós Artés

Avui, la “Paràbola de l’ovella perduda” ens transmet consol i esperança. Perquè, qui no ha estat perdut en aquesta vida? Sorprèn el fet que els fariseus i escribes es queixaven (a les espatlles de Jesús) tot dient: «Aquest home acull els pecadors». Pel que es veu aquesta gent mai s’haurien perdut. Mai! Eren perfectes! Això es creien ells; perquè en realitat fan molta pena: estaven encegats, tot menyspreant els altres, sempre amb cara de funeral...

- El segon nom de Déu és "Misericòrdia". Quin gran consol saber que el meu Pare-Déu sempre em somriu, especialment quan torno a Ell!