La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns IX de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 12,1-12): «Un home va plantar una vinya (...). Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides...». En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los en paràboles: «Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny.

»Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’. Però aquells vinyaters es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!’. L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.

»Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen’?».

Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.

Il·lustració: Mn. Lluís Raventós Artés

Avui la “Paràbola dels vinyaters homicides” ens parla dels homes que rebutgen Déu. Un misteri! Ja que aquest rebuig no duu enlloc: és com un suïcidi! «Senyor, a qui anirem sense Vós?», li preguntà Pere. Bona pregunta! Sense Déu tot s’acaba aquí i no hi ha futur. Curiosament, molts prefereixen que no hi hagi futur a condició que tampoc hi hagi un Déu que em pugui demanar quelcom.

—Per què? —És que el “meu” temps..., el “meu” futur... —És Déu qui et dóna el temps..., i el teu futur li interessa! Per què fuges cap enlloc?