«Un home va plantar una vinya (...). Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides...».
Comentari de L’Evangeli
Avui la “Paràbola dels vinyaters homicides” ens parla dels homes que rebutgen Déu. Un misteri! Ja que aquest rebuig no duu enlloc: és com un suïcidi! «Senyor, a qui anirem sense Vós?», li preguntà Pere. Bona pregunta! Sense Déu tot s’acaba aquí i no hi ha futur. Curiosament, molts prefereixen que no hi hagi futur a condició que tampoc hi hagi un Déu que em pugui demanar quelcom.
—Per què? —És que el “meu” temps..., el “meu” futur... —És Déu qui et dóna el temps..., i el teu futur li interessa! Per què fuges cap enlloc?