Avui, se'ns obre davant els ulls un nou contrast evangèlic, entre els arbres bons i dolents. Les afirmacions de Jesús al respecte són tan simples que semblen gairebé simplistes. I val a dir que no ho són gens! No ho són, com no ho és la vida real de cada dia.

Aquesta ens ensenya que hi ha bons que degeneren i acaben donant fruits dolents i que, a l'inrevés, hi ha dolents que canvien i acaben donant fruits bons. Què vol dir, doncs, en definitiva, que «tot arbre bo produeix fruits bons» (Mt 7,17)? Vol dir que el bo ho és en la mesura que no defalleix en fer el bé. Fa el bé i no se'n cansa. Fa el bé i no cedeix davant la temptació de fer el mal. Fa el bé i hi persevera fins a l'heroisme. Fa el bé i, si per ventura cedeix al cansament de fer-lo, cau en la temptació de fer el mal, o s'espanta davant l'exigència innegociable, ho reconeix sincerament, ho confessa en veritat, se'n penedeix de cor i... torna a començar.

Ah! I ho fa, entre altres raons, perquè sap que si no dóna bon fruit serà tallat i llançat al foc (el sant temor de Déu guarda la vinya dels bons ceps!) i perquè, coneixent la bondat dels altres a través de llurs bones obres, sap, no solament per experiència individual, sinó també per experiència social, que ell només a través dels fets i no de les soles paraules és bo i pot ser reconegut com a bo.

No n'hi ha prou amb dir: «Senyor, Senyor!». Com ens recorda sant Jaume, la fe s'acredita a través de les obres!: «Mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe» (Jm 2,18).