La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

  1. Misteri de la Llum
    1. La institució de l’Eucaristia

Del Tabor al Cenacle (del 4t al 5è Misteris de la Llum). Transitem des de la màxima manifestació gloriosa de Jesús vers la seva progressiva ocultació, tant divina com humana (Divinitat “ocultada”; Humanitat “derrotada”). En efecte, poc després de la seva Transfiguració, el Senyor entrà a Jerusalem, certament entremig d’aclamacions, però ajagut en un humil “burret”.

La següent cosa serà amagar-se en el Pa Eucarístic, anticipació i perpetuació del seu desaparèixer sota la terra (sepultura). Jesús-Déu s’amaga i, com a Ressuscitat, romandrà amb nosaltres “amagat” en l’Eucaristia. D’aquesta manera, el veu aquell qui el vol veure («Si algú vol venir rere meu...» (Mt 16,24)). Ningú resta obligat a veure-hi! La nostra resposta haurà de ser —ha de ser avui i sempre— de confiança i amor... (ampliació: No se'ns demana entendre el miracle, sinó acceptar-lo).


1r) «No us deixaré pas orfes» (Jn 14,18); «Jo estaré amb vosaltres dia rere dia» (Mt 28,20). Com es fa això? Amb l’Eucaristia: «Preneu, mengeu: això és el meu cos» (Mt 26,26). Son les Seves paraules! No hi ha marge de dubte. Cal ésser Déu per tal d’atrevir-se a fer quelcom semblant i... fer-ho realment! (ampliació: Jesús-Eucaristia: donar-ho tot a tots per a restar sempre al costat de tots).

2n) «Això és el meu cos, que és lliurat per vosaltres» (Lc 22,19). No es tracta del Seu Cos de qualsevol manera, sense més: és més concretament el cos “passionat” (flagel·lat, insultat, escopit, crucificat...), mort i ressuscitat. Però aquest “Tridu Pasqual” (Passió-Divendres; Sepultura-Dissabte; Resurrecció-Diumenge) «està com enclòs, anticipat, i “concentrat” per a sempre en el do eucarístic» (Sant Joan Pau II). És difícil superar aquesta descripció del Papa sant.

Aquí veiem una de les meravelles del Senyor: no solament se sacrifica per a nosaltres fins a la mort i mort de creu»: Fl 2,8), sinó que prèviament ens regala —ens lliura— aquest sacrifici, per tal que en tot moment i en tot lloc puguem alimentar-nos directament d’Ell (ampliació: “Misteri de l’alimentació”). ¡És el “lliurament del lliurament”! (ampliació: Ens "regala" el dolor de la Creu). A Getsemaní Jesucrist medita amb el Pare el que es disposa a fer; al Calvari ho fa; al Cenacle ens ho regala (anticipadament).

Només Déu pot fer això! Vint-i-un segles després, l’Església segueix vivint d’aquest do eucarístic (“Ecclesia de Eucharistia”, “L’Església viu de l’Eucaristia”, és el títol de la darrera carta-encíclica del Papa Wojtyla).

3r) «Feu això en recordança meva» (Lc 22,19). Déu se sacrifica per nosaltres; Déu ens regala el seu sacrifici; Déu ens convida a unir-nos al seu sacrifici! Sí, Déu és tan Pare que desitja que siguem els seus fills amb totes les de la llei, és a dir, participant activament i conscient de la seva magna obra redemptora. Com fer-ho? Amb la Santa Missa!, a la qual hem d’assistir tot aportant el sacrifici de la nostra pròpia vida (ampliació: Compromís missioner). El Crist hi posà la Seva Sang; nosaltres podem posar la nostra suor (esforç en el treball, entrega en la vida familiar; alegries...). Per cert: Ell també va suar, amb la diferència que suà la seva pròpia Sang!

Novament les paraules de sant Joan Pau II: «L’Eucaristia se celebra, en cert sentit, sobre l’altar del món. Ella uneix el cel i la terra. Abasta i amara tota la creació. El Fill de Déu s’ha fet home, per a reconduir tot el que ha estat creat (...). Veritablement, aquest és el mysterium fidei que es realitza en l’Eucaristia: el món nascut de les mans del Déu creador retorna a Ell redimit pel Crist».

4t) «Sortosa la dona que et va engendrar i els pits que vau mamar» (Lc 11,27). Aquesta és «Maria, la mare de Jesús» (Ac 1,14). D’Ella s’ha dit que és dóna eminentment eucarística. Primer, perquè Ella fou el primer “sagrari” del cristianisme. Segon, perquè una espasa travessà la seva ànima (cf. Lc 2,35), allí al peu de la Creu. Ella —també les santes dones i l’apòstol Joan— visqué allò del Calvari (ampliació: «Una espasa et traspassarà l'ànima»).

Després de l’Ascensió de Jesucrist als cels, el seu més gran consol —hem de suposar— era assistir a la Santa Missa i rebre la Comunió, el Cos del seu propi Fill (probablement només pogué fer-ho els diumenges). T’imagines com la Verge Maria esperaria la Missa del diumenge? T’imagines amb quina devoció i preparació rebria el Cos de Jesús? Per a més “paradoxa”: quan la Sang del Crist corre per sobre dels nostres altars, també quelcom de la sang de Maria és allí present! (al Calvari també Ella va suar, si més no, una angoixa inimaginable).