Avui, Jesús ens ensenya que l'odi se supera en el perdó. La llei del talió era tot un progrés, ja que limitava el dret de venjança a una justa proporció: només pots fer a l'altre el que ell t'ha fet a tu, altrament seria una injustícia; això és el que vol dir l'aforisme d'«ull per ull, dent per dent». Tanmateix, era un progrés limitat, puix Jesucrist en l'Evangeli afirma la necessitat de superar la venjança amb l'amor; així ho va expressar Ell mateix quan, a la creu, va intercedir pels seus botxins: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34).

No obstant, el perdó ha d'anar acompanyat de la veritat. No perdonem únicament perquè ens veiem impotents o ens sentim acomplexats. Sovint s'ha confós l'expressió “parar l'altra galta” amb la idea de la renúncia als nostres drets legítims. No es tracta pas d'això. Parar l'altra galta vol dir denunciar i interpel·lar al qui ho ha fet, amb un gest pacífic però decidit, la injustícia que ha comès; és com dir-li: «M'has pegat en una galta, ¿què, vols pegar-me també en l'altra?, ¿et sembla bé com estàs actuant?». Jesús va respondre amb serenitat a l'insolent criat del gran sacerdot: «Si he parlat malament, prova quin és el mal; però si he parlat bé, per què em pegues?» (Jn 18,23).

Veiem, doncs, quin ha de ser el capteniment del cristià: no buscar revenja, però sí mantenir-se ferm; estar obert al perdó i dir les coses clarament. Certament no és un art fàcil, però és l'única manera de posar fre a la violència i manifestar la gràcia divina a un món sovint mancat de gràcia. Sant Basili ens aconsella: «Creieu-me i oblidareu les injúries i els greuges que us vinguin del proïsme. Podreu veure els noms diversos que l'un i l'altre tindreu; a ell l'anomenaran colèric i violent, i a vosaltres mansuets i pacífics. Ell se'n penedirà un dia de la seva violència, i vosaltres no us en penedireu mai de la vostra mansuetud».