Avui hem sentit Joan que, en veure Jesús, diu: «Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món» (Jn 1,29). Què deurien pensar tota aquella gent? I, què entenem nosaltres? A la celebració de l'Eucaristia tots resem: «Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres / doneu-nos la pau». I el sacerdot invita els fidels a la Comunió tot dient: «Mireu l'anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món...».

No dubtem que quan Joan digué «mireu l'anyell de Déu» tots van entendre què volia dir, ja que l'anyell és una metàfora de caràcter messiànic que havien emprat els profetes, principalment Isaïes, i que era ben coneguda de tots els bons israelites.

D'altra banda, l'anyell és l'animalet que els israelites sacrifiquen per rememorar la pasqua, l'alliberament de l'esclavitud d'Egipte. El sopar pasqual consisteix a menjar un anyell.

I encara els Apòstols i els pares de l'Església diuen que l'anyell és signe de puresa, simplicitat, bondat, mansuetud, innocència... i Crist és la Puresa, la Simplicitat, la Bondat, la Mansuetud, la Innocència. Sant Pere dirà: «Sabeu que heu estat alliberats (...) amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte» (1Pe 1,18.19). I sant Joan, a l'Apocalipsi, empra fins a trenta vegades el terme “anyell” per a designar Jesucrist.

Crist és l'anyell que lleva el pecat del món, que ha estat immolat per donar-nos la gràcia. Lluitem per viure sempre en gràcia, lluitem contra el pecat, avorrim-lo. La formosor de l'ànima en gràcia és tan gran que cap tresor se li pot comparar. Ens fa agradables a Déu i dignes de ser estimats. Per això, al “Glòria” de la Missa es parla de la pau que és pròpia dels homes que estima el Senyor, dels que estan en gràcia.

Sant Joan Pau II, tot urgint-nos a viure en la gràcia que l'Anyell ens ha guanyat, ens diu: «Comprometeu-vos a viure en gràcia. Jesús ha nascut a Betlem precisament per això (...). Viure en gràcia és la dignitat suprema, és l'alegria inefable, és garantia de la pau, és un ideal meravellós».