La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 12 de durant l'any

1ª Lectura (Gn 17,1.9-10.15-22): Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li digué: «Jo soc El-Saddai. Viu sempre en la meva presència i sigues irreprensible; faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per significar que seràs pare de molts pobles». I Déu digué encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de complir els tractes de la meva aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantenir entre jo i tu i els teus descendents tots els nois hauran de ser circumcidats». Després, Déu digué a Abraham: «A la teva esposa, no li diguis més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. El beneiré, i serà pare de pobles i de reis».

Abraham es prosternà amb el front fins a terra i es posà a riure tot pensant: «Encara pot tenir un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?». I Abraham digué a Déu: «Mentre Ismael visqui, ja estic content». Però Déu li respongué: «No, no. Sara, la teva dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac, que vol dir Rient. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per aquest temps». Després de parlar amb Abraham, Déu se'n pujà amunt i s'allunyà.
Salm responsorial: 127
R/. És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

Es així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 8,17): Al·leluia. Crist portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 8,1-4): En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'Ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: «Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova».

«Senyor, si voleu, em podeu purificar»

Mn. Xavier ROMERO i Galdeano (Cervera, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens mostra un leprós, adolorit i conscient de la seva malaltia, que s'acosta a Jesús amb aquesta petició: «Senyor, si voleu, em podeu purificar» (Mt 8,2). També nosaltres, veient tan a prop el Senyor i la llunyania del nostre cap, cor i mans del seu projecte, de la seva salvació, hauríem de ser àvids i capaços de formular la mateixa expressió del leprós: «Senyor, si voleu, em podeu purificar».

Però una pregunta s'imposa: Una societat que no té consciència de pecat, ¿pot demanar perdó al Senyor? ¿Pot demanar-li cap mena de purificació? Tots coneixem massa gent adolorida i amb cors ferits, però el seu drama és que no sempre és conscient de la seva situació personal. Malgrat tot, Jesús continua passant a prop nostre, dia rera dia (cf. Mt 28,20), bo i esperant la mateixa petició: «Senyor, si voleu...». Amb tot, cal també la nostra col·laboració. És clàssica la sentència de sant Agustí segons la qual «Déu, que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu». Cal que siguem capaços de demanar al Senyor que ens ajudi, que vulguem canviar amb el seu ajut.

Algú podria preguntar-se: ¿per què és tan important adonar-se'n, convertir-se i desitjar canviar? Per la senzilla raó que, en cas contrari, continuaríem sense poder respondre afirmativament a la pregunta anterior, on dèiem que una societat que no tingui consciència de pecat difícilment sentirà el desig o la necessitat de cercar el Senyor per a formular la seva petició d'ajut.

És per això que quan arriba el moment del penediment, el moment de la confessió sacramental, és el moment de desfer-se del passat, de les xacres que infecten el nostre cos i la nostra ànima. No en dubtem pas: demanar perdó és un gran moment d'iniciació cristiana, perquè és el moment en què cau la bena dels ulls. ¿I si algú se n'adona de la seva situació i no vol convertir-se? Ja ho diu una dita popular: «Ulls que no volen veure, cor en pecat».