Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimecres II d'Advent

Santoral 13 de Desembre: Santa Llúcia, verge i màrtir

Text de l'Evangeli (Mt 11,28-30): En aquell temps, Jesús digué: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

Comentari: Père Jacques PHILIPPE (Cordes sur Ciel, França)

«El meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera»

Avui, Jesús ens condueix vers el repòs en Déu. Ell és, certament, un Pare exigent, perquè ens estima i ens convida a donar-li tot, però no és un botxí. Quan ens exigeix quelcom és per a fer-nos créixer en el seu amor. L'únic comandament és el d'estimar. Hom pot patir per amor, però també es pot gaudir i reposar per amor...

La docilitat a Déu allibera i eixample el cor. Per això, Jesús, que ens invita a renunciar a nosaltres mateixos per a prendre la nostra creu i seguir-lo, ens diu: «El meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (Mt 11,30). Malgrat que en ocasions ens costa obeir la voluntat de Déu, complir-la amb amor acaba per omplir-nos de goig: «Encamineu-me per la senda dels preceptes, que hi tinc posat tot el meu afecte» (Sl 119,35).

M'agradaria relatar un fet. A voltes, quan després d'un dia força esgotador vaig a dormir, percebo una lleugera sensació interior que em diu: —No entraries un moment a la capella per a fer-me companyia? Després d'alguns instants de desconcert i resistència, acabo per consentir i passar uns moments amb Jesús. Després, vaig a dormir en pau i tan content, i el dia següent no m'alço més cansat que de costum.

Nogensmenys, altres vegades em succeeix el contrari. Davant d'un problema greu que em preocupa, em dic: —Aquesta nit pregaré durant una hora a la capella per tal que es resolgui. I, en adreçar-m'hi, una veu em diu al fons del meu cor: —Saps?, em complauria més que anessis a reposar immediatament i confiessis en mi; jo m'ocupo del teu problema. I, tot recordant la meva feliç condició de "servent inútil", vaig a dormir en pau, abandonant tot en les mans del Senyor...

Tot això ens ve a dir que la voluntat de Déu està on existeix el màxim d'amor, però no forçosament allí on s'hi trobi el màxim sofriment... Hi ha més amor en descansar gràcies a la confiança que en angoixar-se per la inquietud!

Hi ha més comentaris per a aquest Evangeli a la nostra web. Si us plau, faci clic aquí per a veure'ls.