Dia litúrgic: Dimecres Sant
Text de l'Evangeli (Mt 26,14-25): En aquell temps, va sortir un dels Dotze, el qui anomenaven Judes Iscariot, i anà als grans sacerdots, i digué: «Què em voleu donar i jo us el posaré a mans?». I ells li assenyalaren trenta monedes d’argent. I des d’aleshores cercava l’oportunitat de fer-lo a mans.
I el primer dia dels Àzims s’atansaren els deixebles a Jesús, dient: «On vols que et preparem [tot] per menjar la Pasqua?». Ell digué: «Aneu a la ciutat, a un cert home, i digueu-li: «El Mestre diu: el meu temps és a prop. A casa teva faig la Pasqua amb els meus deixebles». I els deixebles feren tal com els ho va ordenar Jesús i prepararen la Pasqua.
Arribat el vespre, era a taula amb els Dotze. I mentre estaven menjant, digué: «En veritat us dic: un de vosaltres em trairà». I molt entristits, començaren cada un a dir-li: «Per ventura soc jo, Senyor?». Però ell, responent, diu: «El qui posa amb mi la mà en el plat, aquest em trairà. El Fill de l’home, ben cert, se’n va, tal com està escrit d’ell; però ai d’aquell home per mitjà del qual el Fill de l’home és traït! Més li valdria si no hagués nascut l’home aquell». I responent Judes, el qui el traí, digué: «¿És que potser soc jo, Rabbí?». Li diu: «Tu ho has dit».
© Albada Editorial / evangeli.net
Comentari: Rev. P. Higinio Rafael ROSOLEN IVE (Cobourg, Ontario, Canadà)
«¿És que potser soc jo, Rabbí?»
Avui, l’Evangeli ens presenta tres escenes: la traïció de Judes, els preparatius per a celebrar la Pasqua i la Cena amb els Dotze.
La paraula “entregar” (“paraidòmi” en grec) es repeteix fins a set vegades i serveix com a nexe d’unió entre aquests tres moments: (i) quan Judes lliura Jesús; (ii) la Pasqua, que és una figura del sacrifici de la creu, on Jesús lliura la seva vida; i (iii) l’Última Cena, en la qual es manifesta el lliurament de Jesús, que s’acomplirà a la Creu.
Volem detenir-nos ací, en la Cena Pasqual, on Jesucrist manifesta que el seu cos serà entregat i la seva sang vessada. Les seves paraules: «En veritat us dic: un de vosaltres em trairà» (Mt 26,20) convida a cadascun dels Dotze, i de manera especial Judes, a un examen de consciència. Aquestes paraules són extensives a tots nosaltres, que també hem estat cridats per Jesús. Són una invitació a reflexionar sobre les nostres accions, siguin bones o dolentes; la nostra dignitat; plantejar-nos què estem fent en aquest moment amb les nostres vides; cap a on anem i como hem respost a la crida de Jesús. Hem de respondre’ns amb sinceritat, humilitat i franquesa.
Recordem que podem amagar els nostres pecats a altres persones, però no podem ocultar-los a Déu, que veu el que és secret. Jesús, veritable Déu i home, tot ho veu i ho sap. Ell coneix allò que hi ha en el nostre cor i allò del que en som capaços. Res resta ocult als seus ulls. Evitem, per tant, enganyar-nos, i tot just després d’haver-nos sincerat amb nosaltres mateixos és quan hem de mirar el Crist i preguntar-li «¿És que potser soc jo, Rabbí?» (Mt 26,22). Tinguem present el que diu el papa Francesc: «Jesús, tot estimant-nos, ens convida a deixar-nos reconciliar amb Déu i retornar a Ell per tal de retrobar-nos amb nosaltres mateixos».
Guaitem Jesús, escoltem les seves paraules i demanem-li la gràcia de lliurar-nos tot unint-nos al seu sacrifici a la Creu.
«Beneït siguis tu, el meu Senyor Jesucrist, que vas anunciar per endavant la teva mort i, en l’Últim Sopar, vas consagrar el pa material, convertint-lo en el teu cos gloriós, i pel teu amor el vas donar als apòstols com a memorial de la teva digníssima passió, i els vas rentar els peus amb les teves santes mans precioses, mostrant així humilment la teva màxima humilitat» (Santa Brígida)
«En els propers dies commemorarem l’enfrontament suprem entre la Llum i les Tenebres. També nosaltres hem de situar-nos en aquest context, conscients de la nostra ‘nit’, de les nostres culpes i responsabilitats, si volem reviure amb profit espiritual el Misteri pasqual» (Benet XVI)
«Jesús va escollir el temps de Pasqua per acomplir el que havia anunciat a Cafarnaüm: donar als seus deixebles el seu Cos i la seva Sang» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.339)