La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge V (C) de Pasqua

1ª Lectura (Ac 14,21b-27): En aquells dies, Pau i Bernabé se'n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d'allà se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l'obra que acabaven d'acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.
Salm responsorial: 144
R/. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.
El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre Regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu Regne. El vostre Regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.
2ª Lectura (Ap 21,1-5a): Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l'indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d'abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 13,34): Al·leluia. Us dono un manament nou, diu el Senyor: Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 13,31-33a.34-35): Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Si Déu és glorificat en Ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.

»Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres».

«Estimeu-vos»

Mn. Jordi CASTELLET i Sala
(Sant Hipòlit de Voltregà, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens convida a estimar-nos els uns als altres. També en aquest món complex que ens toca viure, complex en el bé i el mal que s'hi mescla i barreja. Sovint tenim la temptació de mirar-nos-el com una fatalitat, una mala notícia i, en canvi, els cristians som els encarregats d'aportar, en un món violent i injust, la Bona Notícia de Jesucrist.

En efecte, Jesús ens diu que «us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). I una bona manera d'estimar-nos, un mode de posar en pràctica la Paraula de Déu és anunciar, a tothora, en tot lloc, la Bona Notícia, l'Evangeli que no és altre que Jesucrist mateix.

«Portem un tresor en gerres de terrissa», ens diu sant Pau (2Co 4,7). Quin és aquest tresor? El de la Paraula, el de Déu mateix, i nosaltres som les gerres de terrissa. Però aquest tresor és una preciositat que no ens podem guardar per a nosaltres mateixos sinó que l'hem d'escampar: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus (...) ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,19-20). De fet —ha escrit el Sant Pare— «qui ha trobat veritablement Crist, no pot tenir-lo només per a si mateix; l'ha d'anunciar».

Amb aquesta confiança, anunciem l'Evangeli; fem-ho amb tots els mitjans disponibles i a tots els llocs possibles: de paraula, d'obra i de pensament, pel diari, per Internet, a la feina i amb els amics... «Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop» (Fl 4,5).

Per tant, i com ens recalca el Papa Joan Pau II, cal utilitzar les noves tecnologies, sense embuts, sense vergonyes, per a fer conèixer a tothom que sigui possible, les Bones Notícies de l'Església avui, sense oblidar que només essent gent de bon tracte, només canviant el nostre cor, aconseguirem que també canviï el nostre món.