Subscrigui's
ara
Segueix-nos al:
Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
Dia litúrgic: Divendres XIX de durant l'any
Tu vas créixer i et vas fer dona, però no tenies vestit. Era el temps d'enamorar-te. En veure't tot passant, et vaig cobrir amb el meu mantell, em vaig comprometre amb jurament, vaig fer aliança amb tu, diu l'oracle del Senyor, i vas ser la meva esposa. Et vaig banyar per rentar-te de la sang, et vaig ungir amb oli, et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell, una faixa de lli i un mantell de seda. Et vaig engalanar amb joies precioses: braçalets, anells, arracades, un collaret i una diadema magnífica al front. Quedares engalanada amb joiells d'or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. Et vaig alimentar amb flor de farina, mel i oli, et tornares d'allò més bonica i arribares a ser reina. La fama de la teva bellesa s'escampà entre les nacions, ja que l'esplendor amb què jo t'havia ornat era perfecta, diu l'oracle del Senyor. I tu, conscient de la teva bellesa i de la teva anomenada, t'has prostituït i t'has donat a tots els qui passaven. Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança que vaig fer amb tu quan eres jove, i faré amb tu una aliança eterna, perquè et recordis de tot el que t'he perdonat, i, de tant avergonyida, no gosis dir paraula, diu l'oracle del Senyor».
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Text de l'Evangeli (Mt 19,3-12): En aquell temps, es van atansar a Jesús uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: «¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?». Jesús els va dir: «¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?». I digué encara: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi».
Ells li pregunten: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?». Jesús els respon: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui».
«Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi»
Fr.
Roger J.
LANDRY
(Hyannis, Massachusetts, Estats Units)
Avui, Jesús contesta les preguntes dels seus contemporanis sobre el veritable significat del matrimoni, tot subratllant la indissolubilitat del mateix.
La seva resposta, però, també proporciona la base adequada per tal que els cristians puguem respondre a aquells que proven de cercar l'ampliació de la definició de matrimoni per a les parelles d'homosexuals.
En fer retrocedir el matrimoni al pla original de Déu, Jesús subratlla quatre aspectes rellevants pels quals només poden ser units en matrimoni un home i una dona:
1) «El Creador, des del principi, els va fer home i dona» (Mt 19,4). Jesús ens ensenya que, en el pla diví, la masculinitat i la feminitat tenen un gran significat. Ignorar-ho, doncs, és ignorar allò que som.
2) «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona» (Mt 19,5). El pla de Déu no és que l'home abandoni els seus pares i se'n vagi amb qui desitgi, sinó amb una esposa.
3) «Tots dos formen una sola carn» (Mt 19,5). Aquesta unió corporal va més enllà de la poc duradora unió física que ocorre en l'acte conjugal. Es refereix a la unió duradora que es presenta quan un home i una dona, a través de llur amor, conceben una nova vida que és el matrimoni perdurable o unió dels seus cossos. És clar que un home amb un altre home, o una dona amb una altra dona, no poden considerar-se un únic cos d'aquesta forma.
4) «Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi» (Mt 19,6). Déu mateix ha unit en matrimoni l'home a la dona, i sempre que intentem separar allò que Ell ha unit, ho estarem fent pel nostre compte i a expenses de la societat.
En la seva catequesi sobre el Gènesi, el Papa Joan Pau II va dir: «En la seva resposta als fariseus, Jesucrist planteja als seus interlocutors la visió total de l'home, sense la qual no és possible oferir una resposta adequada a les preguntes relacionades amb el matrimoni».
Cadascú de nosaltres és cridat a ser “eco” d'aquesta Paraula de Déu en el nostre moment.