Avui contemplem Nostre Senyor Jesucrist tot adreçant-se a la gentada després d’haver-se confrontat amb les autoritats religioses jueves, és a dir, fariseus i escribes. L’Evangeli ens conta que la multitud era tan gran que es trepitjaven els uns als altres. Ací resta clar que estaven famolencs de la Paraula de Jesús, el qual parlava amb tan extraordinària autoritat als seus líders religiosos.

Sant Lluc, però, ens informa que abans de res, Jesús començà parlant als seus deixebles dient-los: «Guardeu-vos del ferment del fariseus, que és la hipocresia» (Lc 12,1). Nostre Senyor vol menar-nos a la pràctica de la sinceritat i de la transparència, tot superant la hipocresia amb què actuaven els fariseus i els escribes. Perquè ells mostraven un capteniment extern no conforme amb llur camí interior de vida: ells pretenien ser allò que no eren.

És contra tot això que Jesucrist ens vol prevenir en l’Evangeli d’avui quan diu: «Res no hi ha encobert que no s’hagi de descobrir, ni res d’amagat que no s’hagi de saber» (Lc 12,2). Sí, tot serà revelat! Per aquest motiu nosaltres hem de lluitar per ajustar la nostra vida segons allò que professem i proclamem. Òbviament, això no és fàcil. Però no hem de témer, ja que el nostre bon Déu és amatent. Tal com digué sant Joan Pau II, «l’amor de Déu no imposa càrregues que nosaltres no puguem portar (...). Perquè per a tot allò que Ell ens demani, Ell mateix ens proveirà l’ajut necessari». Res no succeeix sens que Ell ho conegui. Fins i tot els nostres cabells són comptats! Sí, nosaltres tenim un preu davant de Déu. No tinguem por, ja que el seu amor no té límits.

Senyor, concediu-nos la saviesa per a menar bé la nostra vida envers les exigències de la nostra fe, àdhuc enmig de les dificultats d’aquest món. Amén.