Contemplar l'Evangeli d'avui

Dia litúrgic: Dimarts 1 d'Advent

Veure 1ª Lectura i Salm

Text de l'Evangeli (Lc 10,21-24): En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar». Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: «Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren».

Comentari: Abbé Jean GOTTIGNY (Bruxelles, Bèlgica)

«T'enalteixo, Pare»

Avui llegim un extracte del capítol 10 de l'Evangeli segons sant Lluc. El Senyor ha enviat setanta i dos deixebles als llocs a on Ell mateix ha d'anar. I retornen exultants. Tot oint-los contar els seus fets i gestes, «Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: ‘T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra’» (Lc 10,21).

La gratitud és una de les facetes de la humilitat. La persona arrogant considera que no deu res a ningú. Però per tal d'esdevenir agraïts, abans de res, cal ésser capaços de descobrir la nostra petitesa. “Gràcies” és una d'aquelles paraules que ensenyem als nens. «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Lc 10,21).

Benet XVI, en parlar de l'actitud d'adoració, afirma que ella pressuposa una «reconeixença de la presència de Déu, Creador i Senyor de l'univers. És un reconeixement ple de gratitud, que brolla des del més pregon del cor i abasta tot l'ésser, perquè l'home solament pot realitzar-se plenament a si mateix adorant i estimant Déu per damunt de totes les coses».

Una ànima sensible experimenta la necessitat de palesar el seu reconeixement. És l'única cosa que els homes podem fer per tal de respondre als favors divins. «Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7). Sens dubte, ens cal «donar gràcies a Déu Pare, a través del seu Fill, en l'Esperit Sant; amb la gran misericòrdia amb què ens ha estimat, ha sentit compassió de nosaltres, i quan érem morts pels nostres pecats, ens ha fet reviure amb el Crist per tal que siguem en Ell una nova creació» (Sant Lleó Magne).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Abans, ¿quina idea de Déu es podria haver fet l’home que no fos la d’un ídol fabricat pel seu cor? Era incomprensible. Però ara ha volgut ser comprès. De quina manera? Doncs jaient en una menjadora. Quan medito en qualsevol d’aquestes coses, el meu pensament va fins a Déu» (Sant Bernat)

  • «Jesús es va omplir d’alegria en l’Esperit Sant i va lloar el Pare. Aquesta és la vida interior de Jesús: la seva relació amb el Pare en l’Esperit. Jesús és la proximitat de la tendresa del Pare a nosaltres» (Francesc)

  • «Es comprèn aleshores la doble dimensió de la litúrgia. Per un cantó, l’Església, unida al seu Senyor i ‘sota l’acció de l’Esperit Sant’ (Lc 10,21), beneeix el Pare ‘pel seu Do inefable’ (2Co 9,15) per mitjà de l’adoració, la lloança i l’acció de gràcies. Per l’altre cantó (...), l’Església no cessa d’oferir al Pare ‘l’ofrena dels seus propis dons’ i d’implorar-lo que enviï l’Esperit Sant sobre l’ofrena, sobre ella mateixa, sobre els fidels i sobre el món sencer, perquè (...) aquestes benediccions divines donin fruits de vida» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1083)

Hi ha més comentaris per a aquest Evangeli a la nostra web. Fes clic aquí per a veure'ls.