evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 22 (B) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Dt 4,1-2.6-8): Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: ‘Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent’. I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?».

Salm responsorial: 14

R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?

Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies.

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honra i aprecia els fidels del Senyor.

No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no caurà.

2ª Lectura (Jm 1,17-18.21b-22.27): Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Versicle abans de l'Evangeli (Jm 1,18): Al·leluia. El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 7,1-8.14-15.21-23): En aquell temps, es reuneixen prop d’ell [de Jesús] els fariseus i alguns dels escribes vinguts de Jerusalem. I havent vist alguns dels seus deixebles que menjaven els pans amb mans profanes, és a dir, no rentades -ja que els fariseus i tots els jueus no mengen si no es renten les mans acuradament, aferrats a la tradició dels ancians; i quan tornen de la plaça no mengen si no es purifiquen, i hi ha moltes altres coses semblants que han rebut per a observar-les: purificació de copes i gerres i vaixella d’aram, i dels llits [on reclinar-se per menjar]- li pregunten els fariseus i els escribes: «Per què els teus deixebles no caminen segons la tradició dels ancians, sinó que mengen el pa amb mans profanes?». I ell els digué: «Bé profetitzà Isaïes de vosaltres, hipòcrites, com està escrit: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi; és en va que em reten culte, ensenyant doctrines, preceptes d’homes. Abandonant el manament de Déu, seguiu la tradició dels homes».

I convocant una altra vegada la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu: no hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!».

I deia: «És allò que surt de l’home que contamina l’home, perquè des de dins, del cor dels homes, en surten pensaments dolents, fornicacions, furts, homicidis, adulteris, avarícies, malignitats, frau, llibertinatge, enveja, blasfèmia, supèrbia, estultícia: totes aquestes coses dolentes procedeixen de dintre i contaminen l’home».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Abandonant el manament de Déu, seguiu la tradició dels homes»

Mn. Josep Lluís SOCÍAS i Bruguera (Badalona, Barcelona, Espanya)

Avui, la Paraula del Senyor ens ajuda a discernir que per damunt dels costums humans estan els Manaments de Déu. De fet, amb el pas del temps, és fàcil que distorsionem els consells evangèlics i, adonant-nos-en o no, substituïm els Manaments o bé els ofeguem amb una exagerada meticulositat: «Quan tornen de la plaça no mengen si no es purifiquen, i hi ha moltes altres coses semblants que han rebut per a observar-les: purificació de copes i gerres i vaixella d’aram, i dels llits [on reclinar-se per menjar]...» (Mc 7,4). És per això que la gent senzilla, amb seny popular, no van fer cas als doctors de la Llei i als fariseus, que sobreposaven especulacions humanes a la Paraula de Déu. Jesús aplica la denuncia profètica d'Isaïes contra els religiosament hipòcrites («Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: ‘Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi’»: Mc 7,6).

Joan Pau II, en demanar perdó en nom de l'Església per tot allò negatiu que els seus fills havien fet al llarg de la història, ho manifestà en el sentit que «ens havíem separat de l'Evangeli».

«No hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!» (Mc 7,15), ens diu Jesús. Només el que surt del cor de l'home, des de la interioritat conscient de la persona humana, ens pot fer dolents. Aquesta malícia és la que fa mal a tota la Humanitat i a un mateix. La religiositat no consisteix precisament a rentar-se les mans (recordem Pilat que lliura Jesucrist a la mort!), sinó mantenir pur el cor.

Dit d'una manera positiva, és el que santa Teresa de l'Infant Jesús ens diu en els seus Manuscrits autobiogràfics: «Quan contemplava el cos místic de Crist (...) vaig comprendre que l'Església té un cor (...) encès d'amor». D'un cor que estima sorgeixen les obres ben fetes que ajuden en concret a qui ho necessita («Perquè vaig tenir fam i em donàreu de menjar...»: Mt 25,35).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Inútilment es renten les mans i es purifiquen exteriorment mentre no ho facin en la font del Salvador» (Sant Beda el Venerable)
«L’amor dóna impuls i fecunditat a la vida i al camí de fe: sense amor, tant la vida com la fe romanen estèrils» (Francesc)
«Les passions són components naturals del psiquisme humà, formen el lloc de pas i asseguren el llaç entre la vida sensible i la vida de l’esperit. Nostre Senyor designa el cor de l’home com la font d’on surt el moviment de les passions (cf. Mc 7,21)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.764)