La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts IX de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 12,13-17): «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». En aquell temps, els principals de Jerusalem van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. Hi van, doncs, i li diuen: «Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?».

Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure». Ells l'hi portaren. Jesús els preguntà: «De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?». Ells li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els digué: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Il·lustració: Francesc Badia

Avui, per a dir-ho d’alguna manera, Déu defensa el seu territori: ni vol trepitjar-nos ni accepta que el trepitgem. ¿Fins on arriba el poder del “Cèsar”? ¿A partir d’on comença el poder de Déu? Què en som de dolents! Fins i tot desitjaríem posar una frontera entre “jo” i “Déu”!: aquí està la meva llibertat i allí està el teu cel... Déu no vol barrejar-se en els nostres assumptes temporals, però tampoc accepta que anul·lem la seva veu... Cert, “sóc lliure”; però també és cert que sense Déu “jo no seria lliure” (ni tan sols “jo seria”).

—«Només Déu és Déu, i deixem que Déu sigui Déu» (Benet XVI).