La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)

Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven (...) s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida (...).

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres (...)».

"L'hora extrema" de Jesús

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, amb l'Última Cena, ha arribat "l'hora" de Jesús, envers la qual s'havia encaminat des del principi amb totes les seves obres. L'essencial d'aquesta hora queda perfilat per Joan amb dues paraules fonamentals: és l'hora del "pas"; és l'hora de "l'agapé" (amor fins l'extrem).

Els dos termes s'expliquen recíprocament, són inseparables. L'amor mateix és el procés del pas, de la transformació, del sortir dels límits de la condició humana, en la qual tots estem "separats" uns dels altres, en una alteritat que no podem sobrepassar. És l'amor fins l'extrem el que produeix la "transformació" aparentment impossible: sortir de les barreres de la individualitat tancada; això és precisament "l'agapé", la irrupció en l'esfera divina.

—"L'hora" de Jesús és l'hora del gran "pas més enllà", de la transformació de l'ésser mitjançant "l'agapé". "Tot s'ha complert", dirà el Crucificat: és un agapé "fins l'extrem", la totalitat del lliurar-se de si mateix fins la mort.

La caritat

Rev. D. Jaume GONZÁLEZ i Padrós
(Barcelona, Espanya)

Avui sant Joan ens descriu la Santa Cena del Senyor dins del marc de la pasqua jueva. Destaca la consciència que tenia el Mestre que havia arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. I, per a expressar la seva caritat, se cenyí la cintura i rentà els peus als deixebles.

S'apropa el moment sublim del gran Amor. El sacrifici innocent a la Creu. Jesús es reuneix amb els seus per tal de celebrar la pasqua de la seva Sang, amor vessat en servei humil envers els més pobres, la humanitat sencera necessitada de ser rescatada del pecat.

—Senyor, que també nosaltres arribem a comprendre, com Pere, el vostre gest de servei —de caritat— sense pretendre res a canvi. Ajudeu-nos a deixar-nos rentar els peus per Vós, a deixar-nos purificar per la vostra paraula de perdó, sempre renovat. Que l'Eucaristia que vàreu instituir sigui la font genuïna on els vostres sacerdots i tots puguem sempre rentar-vos en el vostre Amor.