La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XIII (C) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,51-62): Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble. Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.

Mentre feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Un altre li digué: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva». Jesús li va respondre: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu».

Il·lustració: Sr. Josep Lluís Martínez i Picañol (Picanyol)

Avui Jesús va caminant cap a Jerusalem i li agradaria reposar en un poble de la regió de Samaria. Nogensmenys, els habitants el rebutgen perquè no volien veure els jueus. Jaume i Joan “munten en còlera”: voldrien fulminar aquella gent. Però Jesucrist reprèn aquesta “valent” reacció. Ell no ha vingut a condemnar, sinó a salvar!

—Jesús no va fulminar aquella gent; ni tan sols es va queixar. Però ni tingué més remei que “passar de llarg”. —Déu mai em rebutja, però... quantes vegades l’he obligat a passar de llarg?