La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XXXI durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 16,9-15): Jesús deia als seus deixebles: «(...) Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran (...). Cap criat no pot servir dos senyors». En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner».

Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu».

Il·lustració: Francesc Badia

Avui Jesucrist ens mena vers l’amor fidel. Com? Les coses menudes! Déu mateix, essent tan gran, s’ha fet “petit”. A Betlem, en l’Eucaristia... I a la Creu continuà “petit”. «Baixa de la creu i creurem en tu»: Jesús no baixà!; preferí romandre petit.

—Quan l’home “des-cura” la fe (per exemple, deixa la missa), gairebé sense adonar-se’n, va deixant Déu de banda, com un “gerro de flors” (“no et nego, però ja no et necessito”). Al final, se’l nega (“ja no existeixes”). I més al final, l’home “des-cura” l’home (família, col·legues...). Conclusió: Déu o res!