La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXXII (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 12, 38-44): Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure».

Il·lustració: Francesc Badia

Avui “veiem” que Déu ho “veu” tot. Déu, essent tan gran com és (infinit), té especial afecció pel que és petit. Curiós! Diverses vegades digué que el Regne dels Cels és com el gra de mostassa: una llavor petitíssima! Com aquella pobre viuda. Als ulls dels homes no comptava per a res, era insignificant la seva aportació.

—A Déu no li importa la quantitat sinó la qualitat. Aquella dona en donar “tot el poc” que tenia, en realitat, donà amor. Això desvetllà la mirada de Jesús-Déu!