La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 17 de gener: Sant Antoni, abat

Text de l'Evangeli (Mt 19,16-26): Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: «Què em falta encara?». Jesús li respongué: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». En aquell temps, un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Ell li preguntà: «Quins?». Jesús li respongué: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix». El jove li va dir: «Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?». Jesús li respongué: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me».

Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot».

Il·lustració: Pili Piñero

Avui recordem l’exemple de sant Antoni (Egipte, 250-356). Després de lliurar el seus bens als pobres, es retirà al desert per tal de menar una vida d’oració i penitència. El seu exemple remogué a molts altres que anaven a veure’l per a demanar-li consell o per a compartir la seva vida. De fet, sant Antoni Abat és considerat com el pare fundador dels monjos.

—Hi ha deserts i deserts! Qui està aferrat a les coses materials viu en un “desert” improductiu.