La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

L’Evangeli d’avui
per a la família

Evangeli d'avui + imatge + catequesis

13 de Setembre: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església

Descarregar
Text de l'Evangeli (Mc 4,1-10.13-20): «Una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u». En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'Ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: «Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u». I deia: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

I afegí: «Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la Paraula. Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la Paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la Paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la Paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la Paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la Paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la Paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u».

Il·lustració: Pili Piñero

Avui celebrem la festa de sant Joan d’Antioquia, nomenat popularment “Crisòstom”, és a dir, “boca d’or”. Aviat es va fer cèlebre per la seva predicació. Fou elegit bisbe de Constantinoble (any 397), la capital de l’Imperi Romà. El Crisòstom fou ferm defensant l’ensenyament catòlic davant dels errors doctrinals del seu temps, particularment l’arrianisme (que negava la divinitat del Crist).

Però, sobretot, Joan escriví, predicà i governà pensant en el bé de les ànimes. L’anomenaven “almoiner” pel seu gran ajut als pobres. Denuncià els excessos de l’Emperadriu i de la classe política (fins i tot d’una part del clergat). Tal com li succeí a Jesús, pel fet de defensar la veritat, al Crisòstom li sorgiren molts adversaris, fins el punt que fou condemnat dues vegades a l’exili, és a dir, lluny de la seva pàtria. Morí durant el viatge del segon exili.

—“No caldria tanta paraula, si les nostres obres donessin autèntic testimoni” (Sant Joan Crisòstom).