La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Ajuda per a l'ús del calendari litúrgic

Advent

  • El temps d'Advent comença amb el Diumenge 1r d'Advent, que se situa entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, segons l'any (cf. Taula general).
  • El 17 de Desembre comença una setmana peculiar: són les fèries privilegiades d'Advent. Arribat aquest dia, s'abandona la 3ª setmana d'Advent i se segueix l'Evangeli dels dies 17, 18, etc. (successivament, fins al dia 24). Un d'aquests dies coincideix en Diumenge: aleshores, se segueix l'Evangeli del Diumenge 4t d'Advent.

Nadal

  • Per al dia de Nadal hom pot usar 4 textos distints de l'Evangeli, segons l'hora en què se celebri la missa: Vigília, Mitjanit, Alba o Missa del Dia. El nostre servei envia als subscriptors —de manera alternativa— una d'aquestes possibilitats.
  • La Sagrada Família se celebra el Primer Diumenge després de Nadal (entre el 26 i el 31 de Desembre). Si aquest Primer Diumenge coincideix amb Diumenge 1 de Gener, aleshores la Sagrada Família se celebra el Divendres 30 de Desembre. Té també triple cicle A, B i C.
  • Els dies 26, 27 i 28 de Desembre, si no coincideixen en Diumenge, són festes pròpies: sant Esteve, sant Joan i els Sants Màrtirs Innocents, respectivament.
  • El temps de Nadal conclou amb el Baptisme del Senyor: se celebra el Primer Diumenge després de l'Epifania (per tant, se celebra entre el 7 i el 13 de Gener). Entre ambdues festes, se segueix l'Evangeli propi dels dies 7 a 12 de Gener.
  • El dia següent del Baptisme del Senyorés el Dilluns 1r del Temps Ordinari.

Quaresma

  • El temps de Quaresma comença amb el Dimecres de Cendra. El dia de la seva celebració oscil·la entre febrer i març (per a cada any, cf. Taula general).

Setmana Santa

  • Després de la 5ª setmana de Quaresma, comença la Setmana Santa amb el Diumenge de Rams (té els cicles A, B i C). En aquesta setmana se situa el centre de tot l'any litúrgic: el Tridu Pasqual (Dijous, Divendres i Dissabte Sant). Són dies litúrgics indesplaçables , és a dir, no poden ser impedits per cap altra celebració del propi dels sants.
  • El Divendres Sant no hi ha missa, però se celebra l'ofici de la Passió del Senyor. El text evangèlic usat és el relat de la Passió segons sant Joan.
  • El Dissabte Sant és “a-litúrgic”: no hi ha missa, ni oficis. En conseqüència, no hi ha text de l'Evangeli. Amb tot, el servei Contemplar l'Evangeli d'avui té previst un comentari per aquest dia tan singular.
  • Després del Dissabte Sant, comença el Temps de Pasqua.

Pasqua

  • El temps de Pasqua comença amb el Diumenge de Resurrecció, immediatament després del Dissabte Sant.
  • El Diumenge de Resurrecció —juntament amb el Nadal— és la festa més gran de l'any litúrgic. El text evangèlic que es proclama depèn de la missa que se celebri: o bé en la Vigília de la Pasqua (amb els seus tres cicles A, B i C), o bé en la Missa del Dia. El nostre servei envia als seus subscriptors una d'aquestes alternatives (o de la Vigília en el cicle vigent, o de la Missa del Dia).
  • Aquest Diumenge solemníssim obre pas a la Setmana de l'Octava de Pasqua. Des del punt de vista litúrgic, durant aquesta setmana se segueix celebrant la resurrecció del Senyor. Són dies litúrgics no desplaçables.
  • La solemnitat de l'Ascensió del Senyor (amb el seu triple cicle A, B i C) se celebra el Dijous de la 5ª setmana de Pasqua. Nogensmenys, en moltes diòcesis, aquesta celebració es trasllada al Diumenge següent (tot resultant impedit el Diumenge de la 7ª Setmana). Aquest és el criteri que segueix Contemplar l'Evangeli d'avui en el enviament del servei als seus subscriptors.
  • El Temps de Pasqua acaba amb la solemnitat de Pentecosta. Aquí hi ha dues possibilitats de text evangèlic, segons se celebri la Missa de la Vigília o la del Dia. Contemplar l'Evangeli d'avui, en els seus enviaments, alterna cada any un i altre text.
  • Finida la Pasqua, es recupera el Temps Ordinari. El dia següent de la Pentecosta és el Dilluns de la 7ª, 8ª, 9ª o 10ª setmana del Temps Ordinari (per a cada any, cf. Taula General).

Temps ordinari

  • El Temps Ordinari té una primera fase, que comença acabat el Temps de Nadal (després del Baptisme del Senyor). El dia següent és el Dilluns de la Setmana 1ª del Temps Ordinari. Aquesta primera fase es perllonga fins al Dimecres de Cendra (per a cada any, cf. la Taula General).
  • El Temps Ordinari, en la seva segona fase, es reactiva en finir el temps de Pasqua. El dia següent de Pentecosta és el Dilluns de la 7ª, 8ª, 9ª o 10ª setmana del Temps Ordinari (per a cada any, cf. Taula General).
  • El Temps Ordinari enclou tres solemnitats pròpies (amb triple cicle A, B i C): la Santíssima Trinitat (Diumenge següent a Pentecosta); el Corpus Christi (segon Diumenge després de Pentecosta) i el Sagrat Cor de Jesús (tercer Divendres després de Pentecosta).
  • El darrer Diumenge de l'any litúrgic (seria el Diumenge de la setmana 34ª) és sempre la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (A, B i C). Amb el Dissabte d'aquesta setmana acaba l'any litúrgic i es dóna entrada —al dia següent— al Diumenge 1r d'Advent.
  • Al llarg del Temps Ordinari —també durant els altres temps litúrgics, malgrat que en menor mesura— s'intercalen les celebracions pròpies dels sants (cf. Festes i propi dels sants). En general, els Diumenges tenen prioritat sobre (no poden ser impedits per) la celebració pròpia d'un sant.

Festes i propi dels sants

  • El grup Festes i Propi dels Sants enclou les celebracions de sants en els seus corresponents dies (són fixes: per exemple, sant Josep, el 19 de març).
  • L'única excepció és la festa del Cor Immaculat de María, que se celebra el tercer dissabte després de Pentecosta, l'endemà a la Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús.
  • Aquests dies, en general, no poden impedir o prevaldre sobre els Diumenges (especialment, si són Diumenges d'Advent, Quaresma i Pasqua). L'excepció són les festes del Senyor (com la Transfiguració) i algunes altres molt destacades de la Mare de Déu (l'Assumpció i la Immaculada Concepció).
  • El santoral de l'Església és molt més ampli que el que hem inclòs a Contemplar l'Evangeli d'avui. El nostre servei enclou les festes de sants amb Evangeli propi: en general, es tracta de festes de la Verge, de sant Josep i dels Apòstols. Santa Marta i santa Maria Magdalena són encloses pel fet de tractar-se de personatges evangèlics, la celebració litúrgica de les quals té Evangeli propi. Les celebracions dels altres sants han estat encloses per tractar-se de patrons d'Europa (o d'altres regions).