La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XXII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 4,31-37): En aquell temps, (...) en aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força: «Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!». Però Jesús el va increpar dient: «Calla i surt d'aquest home!». Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir (...).

El mal: per què existeix si Déu és el Bé Infinit?

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui ens estremeix la idea de l'existència del mal i la constatació d'éssers (homes, esperits) capaços d'actuar amb esfereïdora perversitat. Els nostres temps són testimonis d'això. Aleshores, si Déu és el Bé Infinit, pot Ell haver creat el mal? Si no l'ha creat, d'on procedeix?

El cristianisme respon que el mal és conseqüència de l'abús de la llibertat. El mal no és una nova criatura, quelcom que existeixi en si mateix, sinó que és —per naturalesa— "absència de bé", una corrosió de la criatura. No és un ésser (un "algú"), sinó una negació. El mal és quelcom semblant a una planta paràsita: viu del que pren als altres i, al final, es mata a si mateixa, igual que ho fa una planta parasitària quan s'apodera de l'hoste i el mata.

—Jesús, des de la Santa Creu transformeu el mal en bé. Heu desposseït el diable d'aquesta "arma" i amb ella conquerim l'eternitat...