La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXIV (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 8,27-35): En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respon: «Tu ets el Messies» (...).

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà».

La confessió de Pere al camí cap a Jerusalem

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui contemplem una fita al camí de Jesucrist: la confessió de Pere. Jesús pregunta als deixebles què diu la gent d'Ell i què en pensen ells. Les opinions de la gent constitueixen aproximacions —des del passat— al misteri de Jesucrist i tenen quelcom en comú: situen Jesús en la categoria dels profetes (Elies, Jeremies, el Baptista...). Però no abasten la seva naturalesa divina.

Pere respon en nom dels Dotze amb una declaració que s'allunya clarament de l'opinió de la "gent": "Tu ets el Messies" (o, també, segons passatges paral•lels, "Ungit", "Fill de Déu"). Immediatament després, Jesús anuncia la seva passió i resurrecció, i afegeix un ensenyament sobre el camí dels deixebles: consistirà a seguir el "Crucificat" en un "perdre's a si mateixos".

—En la seva confessió, Pere utilitzà "paraules de promesa" de l'Antiga Aliança: fou una confessió com "a les palpentes". Aquella confessió adquirí la seva forma completa quan Tomàs tocà les ferides del Ressuscitat i exclamà commogut: "Senyor meu i Déu meu!".