La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous III de durant l'any

1ª Lectura (2S 7,18-19.24-29): Quan Natan acabà de transmetre a David les promeses que el Senyor li havia fet, David anà on era el tabernacle, s'assegué a la presència del Senyor i digué: «Senyor Déu, qui soc jo i què és la casa del meu pare, perquè m'hàgiu conduït on soc? I com si això us semblés poca cosa, Senyor Déu, encara heu volgut parlar de la casa del vostre servent en els temps llunyans, com qui respon a un home, Senyor Déu! Del poble d'Israel, vós n'heu fet el vostre poble per sempre, i vós, Senyor, us heu fet el seu Déu. Senyor Déu, manteniu per sempre això que heu promès al vostre servent i a la seva dinastia; compliu la vostra promesa.

»Quan la gent dirà: ‘El Senyor de l'univers és el Déu d'Israel’, reconeixerà la grandesa del vostre nom. I la dinastia del vostre servent David es mantindrà sempre davant vostre perquè vós, Senyor de l'univers, Déu d'Israel, m'heu revelat que em voleu edificar un casal. Per això he gosat adreçar-vos aquesta pregària. És cert, Senyor Déu, que vós sou Déu de debò, i que vós heu fet al vostre servent aquestes promeses meravelloses que es compliran fidelment. Digneu-vos a beneir la meva dinastia perquè es perpetuï per sempre davant vostre. Senyor Déu, heu parlat, i beneireu per sempre la dinastia del vostre servent».
Salm responsorial: 131
R/. Déu li donarà el tron de David.
Senyor, recordeu-vos de David i de tot el seu zel, del jurament que va fer al Senyor, prometent al Poderós de Jacob.

«No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, no deixaré que s'adormin els meus ulls, que la son m'acluqui les parpelles, fins haver trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob».

El Senyor va jurar a David, va jurar en ferm, no se'n desdirà: «Al teu tron, hi posaré un fill teu».

«Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els donaré, continuaran també els teus fills ocupant per sempre el teu tron».

El Senyor s'estima la ciutat de Sió, l'ha escollit per fer-hi estada: «És aquí on vull quedar-me per sempre; m'agrada, hi vull residir».
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 118,105): Al·leluia. La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 4,21-25): En aquell temps, Jesús deia la gent: «És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti».

I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda».

«És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit?»

Mn. Àngel CALDAS i Bosch
(Salt, Girona, Espanya)

Avui, Jesús ens explica el secret del Regne. Fins i tot utilitza una certa ironia per mostrar-nos que “l'energia” interna que té la Paraula de Déu —la pròpia d'Ell—, la força expansiva que ha d'estendre's arreu del món, és com una llum, i que aquesta llum no pot posar-se «sota una mesura o sota el llit» (Mc 4,21).

Us imagineu l'estupidesa humana col·locant l'espelma encesa sota el llit? Cristians amb el llum apagat o bé amb el llum encés amb la prohibició d'il·luminar! Això succeeix quan no posem al servei de la fe la plenitud dels nostres coneixements i del nostre amor. Què n'és d'antinatural el replegament egoista sobre nosaltres mateixos, tot reduint la nostra vida al marc dels nostres interessos personals! Viure sota el llit! Ridículament i tràgicament immòbils: “absents” de l'esperit.

L'Evangeli —al contrari— és una rauxa santa d'Amor apassionat que vol comunicar-se, que necessita “dir-se”, que porta en si una exigència de creixement personal, de maduresa interior, i de servei als altres. «Si dius: Prou!, estàs mort», diu sant Agustí. I sant Josepmaria: «Senyor: que tingui jo pes i mesura en tot..., menys en l'Amor».

«Si algú té orelles per escoltar, que escolti. I els deia: mireu de quina manera escolteu» (Mc 4,23-24). Però, què vol dir “escoltar”?; què hem d'escoltar? És la gran pregunta que ens hem de fer. És l'acte de sinceritat envers Déu que ens exigeix saber realment què volem fer. I per a saber-ho cal escoltar: cal estar atent a les insinuacions de Déu. Cal introduir-se en el diàleg amb Ell. I la conversa posa fi a les “matemàtiques de la mesura”: «En la mesura en què mesureu se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. Perquè a aquell qui té li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres» (Mc 4,24-25). Els interessos acumulats de Déu nostre Senyor són imprevisibles i extraordinaris. És una manera d'excitar la nostra generositat.

En Santa Maria hi trobem el millor model de correspondència a la crida de Déu.