La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XVI (C) de durant l'any

1ª Lectura (Gn 18,1-10a): En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».

Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?». Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill».
Salm responsorial: 14
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies.

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honra i aprecia els fidels del Senyor.

No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.
2ª Lectura (Col 1,24-28): Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. Ara jo sóc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Lc 8,15): Al·leluia. Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 10,38-42): En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».

«Només n'hi ha una [cosa] de necessària»

Mn. Bernat GIMENO i Capín
(Barcelona, Espanya)

Avui veiem un Jesús tan diví com humà: està cansat del viatge i es deixa acollir per aquesta família que tant estima, a Betània. Aprofitarà l'ocasió per a fer-nos saber què és “el més important”.

En l'actitud d'aquestes dues germanes s'acostuma veure reflectides dues maneres de viure la vocació cristiana: la vida contemplativa i la vida activa. Maria «va asseure als peus del Senyor», mentre que Marta anava atrafegada per moltes coses i ocupacions, sempre servint i contenta, però cansada (cf. Lc 10,39-40.42). —«Calma», li diu el bon Jesús, «és important el que fas, però és necessari que descansis, i més important encara, que descansis estant amb mi, mirant-me i escoltant-me». Dos models de vida cristiana que hem de coordinar i d'integrar: viure tant la vida de Marta com la de Maria. Hem d'estar atents a la Paraula del Senyor, i vigilants, ja que el soroll i el tràfec del dia a dia —sovint— amaga la presència de Déu. Perquè la vida i la força d'un cristià sols es mantenen fermes i creixen si ell roman unit al cep veritable d'on li ve la vida, l'amor, les ganes de continuar endavant... i de no mirar enrera.

A la majoria, Déu ens ha cridat a ser com “Marta”. No hem d'oblidar, però, que el Senyor vol que siguem cada vegada més com “Maria”: Jesucrist també ens ha cridat a “escollir la millor part” i a no deixar que ningú ens la prengui.

Ell ens recorda que el més important no és el que podem fer, sinó la Paraula de Déu que il·lumina les nostres vides, i, així per l'Esperit Sant les nostres obres queden impregnades pel seu amor.

Descansar en el Senyor solament és possible si gaudim de la seva presència real davant de l'Eucaristia. Oració davant del sagrari!: és el tresor més gran que tenim els cristians. Recordem el títol de la darrera encíclica de Joan Pau II: L'Església viu de l'Eucaristia. El Senyor té moltes coses a dir-nos, més de les que pensem. Busquem, doncs, moments de silenci i de pau, per a retrobar Jesús i, en Ell, retrobar-nos a nosaltres mateixos. Jesucrist ens convida avui a fer una opció: triar «la millor part» (Lc 10,42).