Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Dia litúrgic: Divendres I de Quaresma

Text de l'Evangeli (Mt 5,20-26): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que es va dir als antics: ‘No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal’. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim».

Comentari: Fr. Thomas LANE (Emmitsburg, Maryland, Estats Units)

Deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà

Avui, el Senyor, en parlar-nos del que s'escau en els nostres cors, ens convida a convertir-nos. El manament diu «No matis» (Mt 5,21), però Jesús ens recorda que existeixen altres formes de barrar la vida als altres. Podem privar-los de la vida, per exemple, conservant en el nostre cor una excessiva ira envers ells, o no tractant-los amb respecte i, àdhuc, insultant-los (cf. Mt 5,22).

El Senyor ens crida a esdevenir persones íntegres: «Deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà» (Mt 5,24), és a dir, la fe que professem en celebrar la Litúrgia hauria d'influir en la nostra vida quotidiana i afectar el nostre capteniment. És per això que Jesús ens demana de reconciliar-nos amb els nostres enemics. Una primera passa en aquest camí de reconciliació és pregar pels nostres enemics, tal com Jesús ho demana. Si ens resulta difícil, aleshores, seria adient recordar i reviure en la nostra imaginació Jesucrist morint per aquells que ens desagraden. Si hem estat greument danyats pels altres, mirem de pregar per tal que cicatritzi el dolorós record i per tal d'assolir la gràcia de poder perdonar. I, alhora que preguem, demanem al Senyor que retrocedeixi amb nosaltres en el temps i al lloc de la ferida —tot reemplaçant-la amb amor— amb vista a esdevenir lliures per a reeixir perdonar.

En paraules de Benet XVI, «si volem presentar-nos davant d'Ell, també hem de posar-nos en camí per anar a l'encontre els uns amb els altres. Per això, cal aprendre la gran lliçó del perdó: no hem de permetre que s'insinuï en el cor el corc del ressentiment, sinó que hem d'obrir el cor a la magnanimitat de l'escolta de l'altre, obrir el cor a la comprensió, a la possible acceptació de les seves disculpes i al generós oferiment de les pròpies».

Comentari: Mn. Joaquim MESEGUER García (Sant Quirze del Vallès, Barcelona, Espanya)

Si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel

Avui, Jesús ens crida a anar més enllà del legalisme: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 5,20). La Llei de Moisès apunta al mínim necessari per a garantir la convivència; però el cristià, instruït per Jesucrist i ple de l'Esperit Sant, ha de procurar superar aquest mínim per arribar al màxim possible de l'amor. Els mestres de la Llei i els fariseus eren complidors estrictes dels manaments; en repassar la nostra vida, qui de nosaltres podria dir el mateix? Anem en compte, doncs, de no menysprear llur vivència religiosa.

El que Jesús ens ensenya avui és a no creure'ns segurs pel fet de complir esforçadament uns requisits amb els quals podem reclamar mèrits a Déu, com feien els mestres de la Llei i els fariseus; sinó més aviat posar l'èmfasi en l'amor a Déu i als germans, amor que ens farà anar més enllà de la freda Llei i reconèixer humilment les nostres faltes en una conversió sincera.

Hi ha qui diu: ‘Jo sóc bo perquè no robo, ni mato, ni faig mal a ningú’; però Jesús ens diu que això no és suficient, perquè hi altres formes de robar i matar. Podem matar les il·lusions d'altri, podem menysprear el proïsme, anul·lar-lo o deixar-lo marginat, li podem guardar rancúnia; i tot això també és matar, no amb mort física, però sí amb mort moral i espiritual.

Al llarg de la vida, podem trobar molts adversaris, però el pitjor de tots és un mateix quan s'aparta del camí de l'Evangeli. Per això, en la recerca de reconciliació amb els germans, hem d'estar primer reconciliats amb nosaltres mateixos. Ens diu sant Agustí: «Mentre siguis adversari de tu mateix, la Paraula de Déu serà adversària teva. Fes-te amic de tu mateix i t'hi hauràs reconciliat».