Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Ascensió del Senyor (A)

Text de l'Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».

«He rebut plena autoritat al cel i a la terra»

Dr. Josef ARQUER
(Berlin, Alemanya)

Avui, contemplem unes mans que beneeixen —el darrer gest terreny del Senyor (cf. Lc 24,51). O unes petjades marcades sobre un pujol —l'últim senyal visible del pas de Déu per la nostra terra. A vegades, hom representa aquest monticle com una roca, i la petjada de les seves trepitjades resta gravada no sobre la terra, sinó en la roca. Com si al·ludís a aquella pedra que Ell anuncià i que aviat serà segellada pel vent i pel foc de la Pentecosta. La iconografia usa des de l'antiguitat aquests símbols tan suggerents. I també el núvol misteriós —ombra i llum al mateix temps— que acompanya tantes teofanies ja en l'Antic Testament. El rostre del Senyor ens enlluernaria.

Sant Lleó el Gran ens ajuda a aprofundir en l'esdeveniment: «Allò que era visible en el nostre Salvador ha passat ara als seus misteris». ¿A quins misteris? Als que ha confiat la seva Església. El gest de benedicció es desenvolupa en la litúrgia, les petjades sobre la terra marquen el camí dels sagraments. I és un camí que condueix vers la plenitud del definitiu encontre amb Déu.

Els Apòstols hauran tingut temps per tal d'habituar-se a l'altre mode d'ésser del seu Mestre al llarg d'aquells quaranta dies, en els que el Senyor —ens diuen els exegetes— no “s'apareix”, sinó que —en fidel traducció literal— “es deixa veure”. Ara, en aquesta darrera trobada, es renova l'astorament. Perquè ara descobreixen que, en el futur, no solament anunciaran la Paraula, sinó que infondran vida i salut, amb el gest visible i la paraula audible: en el baptisme i en els altres sagraments.

«He rebut plena autoritat al cel i a la terra» (Mt 28,18). Tot poder... Anar a tots els pobles... Ensenyant a guardar tot... I Ell serà amb ells —amb la seva Església, amb nosaltres— en tot temps (cf. Mt 28,19-20). Aquest “tot” ressona a través de l'espai i del temps, tot afirmant-nos en l'esperança.