La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XX de durant l'any

1ª Lectura (Jt 2,11-19): En aquells dies, els israelites ofenien el Senyor amb el seu comportament: adoraven els Baals, abandonaven el Senyor, el seu Déu, que els havia fet sortir del país d'Egipte, anaven darrere els déus dels pobles dels encontorns i els adoraven. Així disgustaven el Senyor. L'abandonaren per adorar els Baals i les Astartés. Llavors el Senyor, indignat contra Israel, els deixà caure en mans dels saquejadors i dels enemics que els envoltaven, i no eren capaços de desfer-se'n. En qualsevol empresa, la mà del Senyor es posava contra ells, tal com el Senyor els havia amenaçat i jurat solemnement. Es trobaren en una situació molt desgraciada.

El Senyor els donà jutges que els salvaven dels saquejadors, però tampoc feien cas dels jutges i continuaven anant a d'altres déus i adorant-los. S'havien apartat ràpidament del camí que seguien els seus pares, homes encara obedients als manaments del Senyor: ells no l'obeïen pas. Moltes vegades el Senyor els donava un jutge, l'afavoria durant tota la vida perquè salvés el poble dels seus enemics: el Senyor s'havia compadit d'ells en veure'ls gemegar sota el pes dels opressors. Però així que el jutge moria, tornaven a fer pitjor que els seus pares i altre cop seguien altres déus, els adoraven i es prosternaren davant d'ells. No sortien mai del seu mal camí i de les seves pràctiques perverses.
Salm responsorial: 105
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
No van exterminar els pobles del país, tal com el Senyor els ho havia ordenat, es van emparentar amb els idòlatres i es contagiaren dels seus costums.

Donaren culte als ídols, caigueren als seus paranys, immolant als dimonis els fills i les filles.

Es deshonraren amb les seves pràctiques, es prostituïren amb les seves maldats, i el Senyor es disgustà amb el seu poble, avorrí la seva heretat.

Quantes vegades els alliberà el Senyor! Però ells s'obstinaven en les seves actituds. En veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany, se'ls mirà compassivament.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,3): Al·leluia. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 19,16-22): En aquell temps, un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Ell li preguntà: «Quins?». Jesús li respongué: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix». El jove li va dir: «Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?». Jesús li respongué: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

«Quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?»

Mn. Óscar MAIXÉ i Altés
(Roma, Itàlia)

Avui la litúrgia de la paraula posa a la nostra consideració el famós passatge del jove ric, aquell jove no reeixí a respondre davant la mirada d'amor amb què Crist es fixà en ell (cf. Mc 10,21). Sant Joan Pau II ens recorda que en aquell jove hi podem reconèixer tot home que s'apropa a Crist i li pregunta sobre el sentit de la seva pròpia vida: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?» (Mt 19,16). El Papa comenta que «l'interlocutor de Jesús intueix que hi ha una connexió entre el bé moral i el ple acompliment del propi destí».

També avui, quantes persones es fan aquesta pregunta! Si mirem al nostre voltant, potser podem pensar que són poques les persones que veuen més enllà, o bé que l'home del segle XXI no necessita aquest tipus de qüestions, ja que les respostes no li serveixen.

Jesús li respon: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments» (Mt 19,17). No és solament legítim preguntar-se pel més enllà, sobre el sentit de la vida, sinó que... és necessari fer-ho! El jove li ha preguntat què ha de fer per tal d'assolir la vida eterna, i el Crist li respon que ha de ser bo.

Avui dia, per alguns o per a molts —tant se val— pot semblar impossible “ésser bo”... O bé, els pot semblar quelcom sense sentit: una ximpleria! Avui, com ara fa vint segles, Crist ens segueix recordant que per tal d'entrar en la vida eterna cal complir els manaments de la llei de Déu: no es tracta d'un “òptim”, sinó que és el camí necessari perquè l'home s'assembli a Déu i així pugui entrar en la vida eterna de la mà del seu Pare-Déu. En efecte, «Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no s'ha de sobrepassar, sinó com una sendera oberta per a un camí moral i espiritual de perfecció, l'impuls interior del qual és l'amor» (Sant Joan Pau II).