La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XXXIII durant l'any

1ª Lectura (Ap 1,1-4; 2,1-5a): Revelació que Déu donà a Jesucrist, perquè fes conèixer als seus servents els fets que s'han de complir aviat. Jesucrist, doncs, envià el seu àngel per comunicar-ho a Joan, el seu servent, i Joan dóna testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'aquesta profecia i els qui la senten llegir, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta.

Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de venir, i dels Set Esperits que estan davant el seu tron. Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Això diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teves obres, sé les penes que passes i la teva constància: sé també que no pots suportar els dolents: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; ets pacient i constant, i no has defallit quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no estimes com abans estimaves. Recorda com eres abans i com has decaigut. Penedeix-te i torna a fer com havies fet.
Salm responsorial: 1
R/. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré de menjar els fruits de l'arbre de la vida.
Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos, i els dels culpables acaben malament.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,12): Al·leluia. Jo sóc la llum del món, diu el Senyor; el qui em segueix tindrà la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 18,35-43): En aquell temps, Jesús arribà prop de Jericó. Hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar: «Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!». La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!». Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà: «Què vols que faci per tu?». Ell respongué: «Senyor, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

«La teva fe t'ha salvat»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, el cec Bartimeu (cf. Mc 10,46) ens forneix tota una lliçó de fe, manifestada amb franca senzillesa davant del Crist. Quantes vegades ens faria bé repetir la mateixa cantarella de Bartimeu: «Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!» (Lc 18,37). És tan profitós per a la nostra ànima sentir-nos indigents! El fet és que ho som i que, malauradament, poques vegades ho reconeixem de veritat. I..., està clar: fem el ridícul. Així ens ho retreu sant Pau: «Què teniu que no ho hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7).

A Bartimeu no li fa vergonya sentir-se així. En no poques ocasions, la societat, la cultura del que és “políticament correcte”, voldran fer-nos callar: amb Bartimeu no ho aconseguiren. Ell no s'arronsà. Tot i que «la gent (...) el renyava perquè callés, ell cridava encara més fort: ‘Fill de David, tingues pietat de mi!» (Lc 18,39). Quina meravella! Dóna ganes de dir: —Gràcies, Bartimeu, per aquest exemple.

I paga la pena de fer-ho com ell, perquè Jesús escolta. I escolta sempre!, per més bullanga que alguns organitzin al voltant de nosaltres. La confiança senzilla —sense miraments— de Bartimeu desarma Jesús i li roba el cor: «Manà que li portessin el cec (...), [i] li preguntà: ‘Què vols que faci per tu?’» (Lc 18,40-41). Davant de tanta fe, Jesús no s'està de res! I... Bartimeu tampoc:«Senyor, fes que hi vegi» (Lc 18,41). Dit i fet: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat» (Lc 18,42). I és que «la fe, si és forta, defensa tota la casa» (Sant Ambròs), és a dir, ho pot tot.

Ell ho és tot, Ell ens ho dóna tot. Aleshores, quina altra cosa podem fer davant d'Ell, sinó donar-li una resposta de fe? I aquesta “resposta de fe” equival a “deixar-se trobar” per aquest Déu que —mogut pel seu afecte de Pare— ens busca des de sempre. Déu no se'ns imposa, però passa sovint molt a la vora de nosaltres: aprenguem la lliçó de Bartimeu i... no el deixem passar de llarg!