La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XV de durant l'any

Santoral 16 de Juliol: La Mare de Déu del Carme

1ª Lectura (Is 1,10-17): «Escolteu la paraula del Senyor, nobles de Sodoma! Sentiu l'oracle del nostre Déu, poble de Gomorra! Què se me'n dóna que m'oferiu tantes víctimes, diu el Senyor. Estic embafat dels anyells que cremeu i del sagí dels xais! La sang dels vedells, dels moltons i dels cabrits no em diu res. Qui us ha demanat mai tot això? Quan em veniu a veure, esteu atropellant els atris del meu temple. No em vingueu més amb ofrenes sense valor, em repugna el perfum dels sacrificis. Diades de lluna nova, repòs festiu, aplecs religiosos, descans i dejunis, ja no els puc sofrir. Detesto amb tota l'ànima les vostres celebracions de cada mes i les altres solemnitats: se m'han fet pesades, estic cansat d'aguantar-les. Quan esteneu les mans per pregar, aparto els ulls i, per més oracions que feu, no les escolto, perquè teniu les mans tacades de sang. Renteu-vos fins que quedeu nets. Traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes».
Salm responsorial: 49
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
No és pas pels sacrificis que et reprenc: sé que no et canses d'oferir holocaustos. Acceptaré vedells de casa teva o bocs dels teus ramats?

Com goses predicar els meus preceptes i parlar de la meva aliança, tu que no acceptes els avisos, i tant se te'n dóna del que et mano?

He de callar, mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n'acuso, t'ho retrec a la cara. El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,10): Al·leluia. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 10,34--11,1): En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.

»Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.

«Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi»

Mn. Valentí ALONSO i Roig
(Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens ofereix una barreja explosiva de recomanacions; és com un d'aquells banquets, tan de moda, on els plats són petites “tapes” per assaborir. Es tracta de consells profunds i molt durs de pair, adreçats als seus deixebles en el centre del seu procés de formació i preparació missionera (cf. Mt 11,1). Hem de contemplar el text per blocs separats per poder-los tastar.

Jesús comença a fer saber l'efecte del seu ensenyament. Més enllà dels efectes positius que són evidents en l'actuar del Senyor, l'Evangeli evoca els contratemps i els efectes secundaris de la predicació: «Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva» (Mt 10,36). Aquesta és la paradoxa de viure la fe: la possibilitat d'enfrontar-nos, fins i tot amb els més pròxims, quan no entenem qui és Jesús, el Senyor, i no el percebem com el Mestre de la comunió.

En un segon moment, Jesús demana d'ocupar el lloc principal en la nostra escala d'estimació: «Qui estima el pare o la mare més que a mi…» (Mt 10,37), «qui estima els fills més que a mi…» (Mt 10,37). D'aquesta manera, ens proposa deixar-nos acompanyar per Ell com a presència de Déu, ja que «qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat» (Mt 10,40). L'efecte de viure acompanyats del Senyor, acollit a casa nostra, és gaudir de la recompensa dels profetes i dels justos, perquè hem rebut un profeta i un just.

La recomanació del Mestre acaba valorant els petits gestos d'ajuda i suport a aquells qui viuen acompanyats del Senyor, als seus deixebles, que som tots els cristians. «I tothom que doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble...» (Mt 10,42). D'aquest consell en neix una responsabilitat: quan tractem amb el proïsme, cal ésser molt conscients que aquell que viu amb el Senyor, sigui qui sigui, ha de ser tractat com el tractaríem a Ell. Diu sant Joan Crisòstom: «Si l'amor estigués escampat per tot arreu, naixerien d'ell una infinitat de béns».