La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres XXXIVdurant l'any

1ª Lectura (Ap 20,1-4.11-15): Jo, Joan, vaig veure baixar del cel un àngel, amb la clau de l'abisme infernal i una gran cadena a les mans. L'àngel agafà el Drac, la Serp Antiga, l'anomenat Diable i Satanàs, l'encadenà per mil anys i el llançà a l'abisme infernal, on el tancà amb pany i clau i segellà la porta perquè durant mil anys no enganyi més els pobles. Passats mil anys, ha de ser deslligat per poc temps.

Després vaig veure uns setials, on es van asseure tots aquells a qui Déu donà el poder de judicar. Els qui havien estat decapitats perquè havien donat testimoni de Jesucrist i anunciat la paraula de Déu, i tots els qui s'havien negat a adorar la Bèstia i la seva imatge, o a prendre el seu encuny al front o a les mans, van tornar a la vida i van regnar amb el Crist durant mil anys.

I vaig veure un gran setial blanc, i Déu que hi seia. La terra i el cel desaparegueren de la seva presència, i no quedà lloc per a ells. Després vaig veure els morts, tant els poderosos com els febles, drets davant el setial, i foren oberts uns llibres. Un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en els llibres. La mar donà els seus morts, i també els donaren la Mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. Finalment la Mort i el seu reialme van ser llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. Tots els qui no eren escrits al llibre de la Vida eren llançats a l'estany de foc.

Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut i de mar ja no n'hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs.
Salm responsorial: 83
R/. Aquí Déu es trobarà amb els homes.
Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s'acullen als vostres murs; emprenen amb amor el camí.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 21,28): Al·leluia. Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 21,29-33): En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».

«Quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu»

Diaca Mn. Evaldo PINA FILHO (Brasilia, Brasil)

Avui, som convidats per Jesús a veure els senyals que es mostren en el nostre temps i època, i a reconèixer en ells la proximitat del Regne de Déu. La invitació és per a què fitem la nostra mirada en la figuera i en els altres arbres —«Mireu la figuera i els altres arbres» (Lc 21,29)— i per tal de fixar la nostra atenció en allò que percebem que succeeix en ells: «Quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop» (Lc 21,30). Les figueres començaven a fer la brotada; els brots començaven a sorgir. No es tractava solament de l'expectativa per les flors o els fruits que sorgien, era també el pronòstic de l'estiu, durant el qual tots els arbres "comencen a brotar".

Segons Benet XVI, «la Paraula de Déu ens impulsa a modificar el nostre concepte de realisme». En efecte, «realista és qui reconeix en el Verb de Déu el fonament de tot». Aquesta Paraula viva que ens mostra l'estiu com a senyal de proximitat i d'exuberància de la lluminositat és la pròpia Llum: «Quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu» (Lc 29,31). En aquest sentit, «ara, la Paraula no solament pot ser escoltada, no solament té una veu, sinó que té un rostre (...) que podem veure: Jesús de Natzaret» (Benet XVI).

La comunicació de Jesús amb el Pare fou perfecta; i el que Ell rebé del Pare, Ell ens ho donà, tot comunicant-se amb la mateixa perfecció amb nosaltres. D'aquesta manera, la proximitat del Regne de Déu —que fa palesa la lliure iniciativa de Déu que ve al nostre encontre— ha de moure'ns en la reconeixença d'aquest apropament, per tal que també nosaltres ens comuniquem amb el Pare per mitjà de la Paraula del Senyor —Verbum Domini— tot veient tots aquests senyals com a realització de les promeses del Pare en Crist Jesús.

«És a prop el Regne de Déu»

+ Mn. Albert TAULÉ i Viñas (Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens invita a mirar la brotada de la figuera, símbol de l'Església que periòdicament es va renovant gràcies a aquella força interna que Déu li comunica (recordem l'al·legoria del cep i les sarments, cf. Jn 15): «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop» (Lc 21,29-30).

El discurs escatològic que estem llegint aquests dies, en el seu estil profètic, distorsiona deliberadament la cronologia, de manera que posa en un mateix pla coses que han de succeir en moments diversos. El fet que, en el tall del fragment escollit per a la litúrgia d'avui, tinguem un àmbit molt reduït, ens dóna peu a pensar que això que se'ns hi diu, ho hauríem d'entendre com dit per a nosaltres, ara i aquí: «No passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot» (Lc 21,32). En efecte, Orígens comenta: «Tot això pot succeir en cadascú de nosaltres; en nosaltres pot restar destruïda la mort, definitiva enemiga nostra».

Jo voldria parlar avui com els profetes: estem a punt de contemplar una gran brotada dins l'Església. Mireu els signes dels temps (cf. Mt 16,3). Aviat passaran coses molt importants. No tingueu por. Estigueu al vostre lloc. Sembreu amb entusiasme. Després podreu recollir esplendoroses garbes (cf. Sl 126,6). És cert que l'home enemic seguirà sembrant el jull. El mal no quedarà destriat fins a la fi dels temps (cf. Mt 13,30). Però el Regne de Déu ja és aquí entre nosaltres. I s'obre pas, encara que amb gran esforç (cf. Mt 11,12).

El papa sant Joan Pau II, ens ho deia en començar el tercer mil·lenni: «Duc in altum» (cf. Lc 5,4). A vegades tenim la sensació que no fem res de profit, o que més aviat anem enrere. Però aquestes impressions pessimistes provenen de càlculs massa humans, o de la mala imatge que malèvolament donen de nosaltres alguns mitjans de comunicació. La realitat amagada, que no fa soroll, és aquest treball constant que entre tots anem fent, empesos per la força de l'Esperit Sant.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.