La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XIII (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 5,21-43): En aquell temps, Jesús (...) es quedà vora l'aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: «La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui» (...). Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?». Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: «No tinguis por; tingues només fe» (...).

L'acte de fe

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, Jaire confia en Jesús més enllà del que humanament podia esperar. En ell contemplem l'itinerari de l'acte de fe. Primer, comença com a do de Déu i acció de la gràcia que transforma la persona. El coneixement dels misteris que s'han de creure no és suficient si després el cor —autèntic sagrari de la persona— no està obert per la gràcia.

Segon, la fe implica una tasca i un compromís públic (no és quelcom simplement privat). La fe és decidir-se a romandre amb el Senyor per a viure amb Ell, i, precisament perquè és un acte de la llibertat, exigeix també la responsabilitat social d'allò que hom creu.

—El coneixement de la fe introdueix en la totalitat del misteri salvífic revelat per Déu. No hi ha una "fe a la carta" (accepto solament allò que m'agrada); l'assentiment que hom presta implica acceptar lliurement tot el misteri de la fe. Si veritablement confio en Déu, aleshores accepto tot allò que em ve d'Ell.