Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l'endemà són crits de joia.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.
I una dona que tenia hemorràgies feia dotze anys, i havia patit molt de part de nombrosos metges, i havia gastat tot el que tenia sense haver millorat gens, sinó que més aviat havia empitjorat, havent sentit parlar de Jesús, vingué entre la multitud per darrere i tocà el seu vestit. Perquè es deia: «Només que li toqui els vestits, seré salvada». I a l’instant s’assecà la font de la seva sang, i sentí en el seu cos que era guarida de la seva dolença. I, tot seguit, Jesús, adonant-se en si mateix que una força havia sortit d’ell, es girà cap a la multitud, i digué: «Qui m’ha tocat els vestits?». I deien els seus deixebles: «Veus la multitud que et comprimeix i dius: “Qui m’ha tocat?”». I mirava entorn per veure aquella que havia fet això. Però la dona, tement i tremolant, sabent el que s’havia esdevingut en ella, vingué i es prostrà davant ell i li va dir tota la veritat. I ell li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i sigues sana de la teva dolença».
I estant encara ell parlant, venen de part del cap de la sinagoga, dient: «La teva filla ha mort, per què molestes més el mestre?». Però Jesús, en sentir les paraules que es deien, diu al cap de la sinagoga: «No tinguis por, solament creu!». I no deixà que ningú el seguís més que Pere i Jaume i Joan, el germà de Jaume. I venen a la casa del cap de la sinagoga. I veu l’avalot i gent que plorava i feia grans planys, i entrant els diu: «Per què esteu torbats i ploreu? La noia no és morta, sinó que dorm». I es reien d’ell. Però ell, traient-los tots fora, pren el pare de la noia i la mare i els qui eren amb ell, i entra on era la noia. I agafant la mà de la noia, li diu: «Talithà, cum!» -que vol dir: «Noia, jo t’ho dic: Aixeca’t!». I de seguida s’alçà la noia i caminava, ja que tenia dotze anys. I immediatament quedaren estupefactes amb un gran estupor. I els recomanà vivament que ningú no sabés això. I digué que li donessin de menjar.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Solament creu!»
Fray Valentí SERRA i Fornell (Barcelona, Espanya)Avui, sant Marc ens presenta una gernació de necessitats que s'apropa a Jesús-Salvador cercant consol i salut. Fins i tot, aquell dia s'obrí pas entre la multitud un home anomenat Jaire, el cap de la sinagoga, per tal d'implorar la salut de la seva filleta: «La meva filleta està als últims; vine, imposa-li les mans perquè se salvi i visqui» (Mc 5,23).
Qui sap si aquell home coneixia Jesús de vista, de veure'l sovint a la sinagoga i, trobant-se tan desesperat, decidí invocar el seu ajut. En tot cas, Jesús copsant la fe d'aquell pare afligit accedí a la seva petició; només que mentre s'adreçava vers la seva casa arribà la nova que la noieta ja havia mort i que era inútil de molestar-lo: «La teva filla ha mort, per què molestes més el mestre?» (Mc 5,35).
Jesús, adonant-se de la situació, demanà a Jaire que no es deixés influir per l'ambient pessimista bo i dient-li: «No tinguis por, solament creu!» (Mc 5,36). Jesús demanà a aquell pare una fe més gran, capaç d'anar més enllà dels dubtes i de la por. En arribar a la casa de Jaire, el Messies retornà la vida a la noieta amb les paraules: «Talithà, cum!» -que vol dir: «Noia, jo t’ho dic: Aixeca’t!» (Mc 5,41).
També nosaltres hauríem de tenir més fe, aquella fe que no dubta davant les dificultats i proves de la vida, i que sap madurar en el dolor a través de la nostra unió amb el Crist, tal com ens suggereix el papa Benet XVI en la seva encíclica Spe Salvi (Salvats per l'esperança): «El que guareix l'home no és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor, sinó la capacitat d'acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar-hi un sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«‘Jesús se’n va anar amb ell’. El cor de Crist, que es commou davant el dolor humà d’aquest home i de la seva jove filla, no roman indiferent davant dels nostres sofriments. Crist ens escolta sempre, però ens demana que anem a Ell amb fe» (Sant Joan Pau II)
«No tinguem por, com aquella dona que no va tenir por d’anar a tocar la vora del mantell. No tinguem por. Correm per aquest camí, sempre amb la mirada fixa en Jesús» (Francesc)
«El Senyor ressuscitat renova aquesta missió (‘En nom meu ... imposaran les mans sobre els malalts, i es posaran bons’: Mc 16,17-18) i la confirma per mitjà dels signes que l’Església realitza invocant el seu nom. Aquests signes manifesten d’una manera especial que Jesús és veritablement ‘Déu que salva’ (cf. Mt 1,21; Ac 4,12)» (Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1.507)
