La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres IX de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 12,18-27): En aquell temps, uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon (...). Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!».

El cel. L'error dels saduceus sobre la resurrecció

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, amb evident intenció retorçada, els saduceus resulten víctimes de la grollera inconsistència dels seus plantejaments. Primer, usen indegudament l'Escriptura: per tal de trobar fonament per a les seves equivocades creences, cerquen contradiccions internes dins la Revelació de Déu. Segon, cauen en el pueril error de concebre el cel amb imatges humanes, sotmetent la grandesa celestial a esquemes terrenals.

Des que Jesús va ascendir al cel, l'ésser humà ha entrat de manera inaudita i nova dins la intimitat de Déu; l'home troba, ja per a sempre, espai en Déu. El "cel", la paraula cel no indica un lloc sobre les estrelles, sinó quelcom molt més agosarat i sublim: indica el mateix Crist, la Persona divina que acull plenament i per a sempre la humanitat, Aquell en qui Déu i l'home es troben inseparablement units per a sempre.

—Aquest romandre de l'home en Déu és el cel. I nosaltres ens apropem al cel, més encara, entrem al cel en la mesura en què ens apropem a Jesús i entrem en comunió amb Ell.