La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres IX de durant l'any

1ª Lectura (2Tm 1,1-3.6-12): Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, que compleix en Jesucrist la seva promesa de vida. A Timoteu, fill estimat. Et desitjo la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. Et recordo sempre, de nit i de dia, en les meves pregàries, i dono gràcies a Déu, a qui adoro seguint els meus avantpassats. Per això et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.

Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat. Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'aquesta Bona Nova. Per això he de sofrir el que sofreixo, però no me'n dono vergonya. Sé molt bé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per guardar-me fins aquell dia tot això que li tinc confiat.
Salm responsorial: 122
R/. A vós, Senyor, aixeco els meus ulls.
A vós, que teniu el tron dalt del cel, aixeco els meus ulls. Com l'esclau té els ulls posats en les mans del seu amo.

Com l'esclava té els seus ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s'apiadi de nosaltres.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 11,25.26): Al·leluia. Jo sóc la resurrecció i la vida, diu el Senyor; els qui creuen en mi no moriran mai més. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 12,18-27): En aquell temps, uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

«Ell no és Déu de morts, sinó de vius»

Pbro. D. Federico Elías ALCAMÁN Riffo (Puchuncaví - Valparaíso, Xile)

Avui, la Santa Església brinda a la nostra consideració —per la paraula de Crist— la realitat de la resurrecció i les propietats dels cossos ressuscitats. En efecte, l'Evangeli ens narra l'encontre de Jesús amb els saduceus, els quals —mitjançant un cas hipotètic rebuscat— li presenten una dificultat en relació a la resurrecció dels morts, veritat en la que ells no hi creien.

Li diuen que, si una dona envidua set vegades, «de quin dels set serà muller?» (Mc 12,23). Cerquen, així, posar en ridícul la doctrina de Jesús. El Senyor, però, desfà aquesta dificultat en exposar que, «quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel» (Mc 12,25).

I, donada l'ocasió, Nostre Senyor aprofita la circumstància per tal d'afirmar l'existència de la resurrecció, tot citant allò que Déu digué a Moisès en l'episodi de la bardissa: «Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob», i afegeix: «Ell no és Déu de morts, sinó de vius» (Mc 12,26-27). Aquí Jesús els reprotxa com n'estan d'errats, perquè no entenen ni l'Escriptura ni el poder de Déu; és més, aquesta veritat ja estava revelada en l'Antic Testament: així ho ensenyaren Isaïes, la mare dels Macabeus, Job i d'altres.

Sant Agustí descrivia així la vida d'eterna i amorosa comunió: «No patiràs allí límits ni estretors en posseir-ho tot; ho tindràs tot, i el teu germà també ho tindrà tot; perquè vosaltres dos, tu i ell, esdevindreu un, i aquest únic tot també tindrà Aquell que us posseeixi a ambdós».

Nosaltres, lluny de dubtar de les Escriptures i del poder misericordiós de Déu, adherits amb tot l'enteniment i el cor a aquesta veritat esperonadora, ens gaudim de no restar frustrats en la nostra set de vida, plena i eterna, la qual cosa ens és garantida en el mateix Déu, en la seva glòria i felicitat. Davant d'aquesta invitació divina, no ens queda sinó fomentar les nostres ànsies de veure Déu, el desig de romandre per sempre regnant juntament amb Ell.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.