La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 9 de durant l'any

1ª Lectura (Tb 3,1-11.24-25): En aquells dies, Tobit arrencà el plor i pregà d'aquesta manera: «Sou just, Senyor, i són justes les vostres decisions, i tot el vostre obrar és amor fidel i justícia. Senyor, recordeu-vos de mi, perdoneu-me els pecats, oblideu-los, tant els meus com els dels meus pares. Perquè no hem obeït els vostres manaments. I per això hem estat abandonats al saqueig, a la deportació, a la mort, a la burla i al menyspreu de totes les nacions on ens heu dispersat. Senyor, són grans les penes que ens heu fet sofrir, perquè no havíem seguit els vostres preceptes, ni ens havíem comportat amb rectitud a la vostra presència.

»Ara, Senyor, que es faci en mi la vostra voluntat, i deixeu-me morir en pau, més m'estimo morir que no pas viure».

Aquell mateix dia va succeir que Sara, la filla de Ragüel, a Ragues de Mèdia, sentia els insults d'una de les esclaves del seu pare. Sara s'havia casat set vegades, i un dimoni amb el nom d'Asmodeu havia fet morir cada un dels seus set marits la mateixa nit de bodes. Sara acabava de reprendre aquella esclava per una falta, i ella se li va girar tot cridant: «Que ningú no vegi mai ni fill ni filla teva en aquest món, assassina dels teus marits! És que em vols matar a mi com els set que has mort?».

Sara, en sentir això, va pujar a la cambra alta de casa i va passar tres dies i tres nits sense menjar ni beure, i amb llàgrimes demanava al Senyor que l'alliberés d'aquesta maledicció.

Aquell dia foren escoltades les dues pregàries, la de Tobit i la de Sara, en presència del Déu altíssim, i Déu envià Rafael, l'àngel sant del Senyor, a consolar aquells dos que havien fet alhora el seu prec davant d'ell.
Salm responsorial: 24
R/. A vós elevo la meva ànima, Senyor.
Déu meu, en vós confio, que no en tingui un desengany, i no se n'alegrin els enemics. No s'enduran un desengany els qui esperen en vós, sinó els qui us abandonen per fiar-se del no-res.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 11,25.26): Al·leluia. Jo sóc la resurrecció i la vida, diu el Senyor; els qui creuen en mi no moriran mai més. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 12,18-27): En aquell temps, uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

«Ell no és Déu de morts, sinó de vius»

Pbro. D. Federico Elías ALCAMÁN Riffo (Puchuncaví - Valparaíso, Xile)

Avui, la Santa Església brinda a la nostra consideració —per la paraula de Crist— la realitat de la resurrecció i les propietats dels cossos ressuscitats. En efecte, l'Evangeli ens narra l'encontre de Jesús amb els saduceus, els quals —mitjançant un cas hipotètic rebuscat— li presenten una dificultat en relació a la resurrecció dels morts, veritat en la que ells no hi creien.

Li diuen que, si una dona envidua set vegades, «de quin dels set serà muller?» (Mc 12,23). Cerquen, així, posar en ridícul la doctrina de Jesús. El Senyor, però, desfà aquesta dificultat en exposar que, «quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel» (Mc 12,25).

I, donada l'ocasió, Nostre Senyor aprofita la circumstància per tal d'afirmar l'existència de la resurrecció, tot citant allò que Déu digué a Moisès en l'episodi de la bardissa: «Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob», i afegeix: «Ell no és Déu de morts, sinó de vius» (Mc 12,26-27). Aquí Jesús els reprotxa com n'estan d'errats, perquè no entenen ni l'Escriptura ni el poder de Déu; és més, aquesta veritat ja estava revelada en l'Antic Testament: així ho ensenyaren Isaïes, la mare dels Macabeus, Job i d'altres.

Sant Agustí descrivia així la vida d'eterna i amorosa comunió: «No patiràs allí límits ni estretors en posseir-ho tot; ho tindràs tot, i el teu germà també ho tindrà tot; perquè vosaltres dos, tu i ell, esdevindreu un, i aquest únic tot també tindrà Aquell que us posseeixi a ambdós».

Nosaltres, lluny de dubtar de les Escriptures i del poder misericordiós de Déu, adherits amb tot l'enteniment i el cor a aquesta veritat esperonadora, ens gaudim de no restar frustrats en la nostra set de vida, plena i eterna, la qual cosa ens és garantida en el mateix Déu, en la seva glòria i felicitat. Davant d'aquesta invitació divina, no ens queda sinó fomentar les nostres ànsies de veure Déu, el desig de romandre per sempre regnant juntament amb Ell.