evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Master·evangeli.net

Evangeli d'avui + breu explicació teològica

Dimecres 9 de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 12,18-27): En aquell temps, van a ell els saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció, i l’interrogaven, dient: «Mestre, Moisès ens escriví que, si el germà d’algú moria, i deixava muller, però no fill, que el seu germà prengui la muller i susciti descendència al seu germà. Eren set germans; i el primer prengué muller, i va morir sense deixar descendència; i el segon (...). En la resurrecció, quan ressuscitin, de quin d’ells serà muller, ja que els set la tingueren com a muller?». Els digué Jesús: «¿No anireu errats perquè no coneixeu les Escriptures, ni el poder de Déu? Quan, doncs, hagin ressuscitat d’entre els morts, ni prenen muller ni es mariden, sinó que són com àngels en el cels. I sobre que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès sobre l’esbarzer, com Déu va parlar-li, dient: Jo soc el Déu d’Abraham i el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és Déu de morts, sinó de vius. Molt errats aneu».

El cel. L'error dels saduceus sobre la resurrecció

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI) (Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, amb evident intenció retorçada, els saduceus resulten víctimes de la grollera inconsistència dels seus plantejaments. Primer, usen indegudament l'Escriptura: per tal de trobar fonament per a les seves equivocades creences, cerquen contradiccions internes dins la Revelació de Déu. Segon, cauen en el pueril error de concebre el cel amb imatges humanes, sotmetent la grandesa celestial a esquemes terrenals.

Des que Jesús va ascendir al cel, l'ésser humà ha entrat de manera inaudita i nova dins la intimitat de Déu; l'home troba, ja per a sempre, espai en Déu. El "cel", la paraula cel no indica un lloc sobre les estrelles, sinó quelcom molt més agosarat i sublim: indica el mateix Crist, la Persona divina que acull plenament i per a sempre la humanitat, Aquell en qui Déu i l'home es troben inseparablement units per a sempre.

—Aquest romandre de l'home en Déu és el cel. I nosaltres ens apropem al cel, més encara, entrem al cel en la mesura en què ens apropem a Jesús i entrem en comunió amb Ell.