1r) «Mestre, quan passarà això» (Lc 21,7). Tot plegat genera inquietud en l’estat anímic dels esperits, sobretot creients. Fins i tot curiositat! Quan? També el dia de l’Ascensió els deixebles varen preguntar «quan?». El Senyor dels temps mai no va donar resposta directa a la “humana curiositas”. Però no va deixar de respondre..., i sí que és cert que hi han temps i temps, és a dir, moments de la història particularment providencials (en llenguatge tècnic, els anomenats moments “kairós”).

Per exemple, abans que Samuel iniciés la seva missió profètica (s. XI a.C.), hom vivia un temps en què «Jahvè rarament parlava; no sovintejaven les visions» (1Sam 3,1). Hi han temps i temps! Per contrast, el Nou Testament (centrat en l’Encarnació de Déu-Fill) representa un tomb decisiu en la nostra història: «Mira, sóc a la teva porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta...» (Ap 3,20). Sempre hem d’estar a punt: Déu no cessa d’atansar-se a nosaltres, sempre infinitament misericordiós (Ampliació: "Alegra't": comença el Nou Testament).

2n) «Ai de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable ple de gran furor, sabent que té poc temps» (Ap 12,13). L’arribada de l’Any 2000, tot encetant el Tercer Mil•lenni, no ha deixat de generar en molts cors —ve de lluny— una misteriosa expectació, com si aquesta hagués de ser una hora propícia en què Déu volgués atorgar el do d’un nou redreçament de la Humanitat. Hi han temps i temps! Estem ara en un nou moment kairós?; és a dir, estem en un temps especialment qualificat?

< Anterior Següent >