Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Temes evangeli.net
El trànsit a un nou temps! La Divina Misericòrdia
-
Qüestions sobre el temps
- Quin temps corre ara mateix?
En concret, és innegable la confluència al nostre temps de tres factors principals i decisius.
1r) «Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. I s’estendrà tant la perversió, que es refredarà la caritat de la majoria» (Mt 24,11-12). Poc o molt, això ja ho vivim. És a dir, enduriment progressiu de l’entorn moral. Realment, som en aquest punt? Les paraules del Senyor van adreçades a l’home de tot lloc i de tot moment. L’estil apocalíptic que empra Jesucrist per a referir-se per al final dels temps (no al final del món!) fa que cadascú hagi de fer-se aquesta pregunta: som en aquest punt? Cadascú veurà, però més val no equivocar-se!
«S’estendrà la perversió». Des de fa segles! El segle XXè, però, n’ha estat un eloqüent testimoni, fins al punt de l’afebliment de la consciència de pecat, tant individualment com col•lectiva (circumstància jutjada per no pocs —”falsos profetes”?— com un “progrés moral”: quina paradoxa!).
Lògicament, això es tradueix en un elevat cost pel que fa a la pau: «Cap altra època ha lliurat guerres tan cruels, tan sangonoses, com la nostra. Han succeït coses pitjors que tot el que s’hagi pogut esdevenir abans, perquè no existien les possibilitats de cometre maldats tan refinades, tan cuidades tècnicament i racional» (Benet XVI). Cert que algunes estadístiques publicades per organismes internacionals mostren una menor mortaldat civil per causa de les guerres. Però això no ho és tot: no tenen en compte les víctimes mortals dels “sense veu” (no nascuts, gent refugiada...).
2n) «Misereor turbae» («Em fa compassió la gent») (Mt 15,32). És difícil igualar l’eloqüència d’aquesta expressió en llatí: Misereor. En tot cas, el fet és que hem entrat en el “Temps de la Misericòrdia”. Un fenomen que també ve de lluny! (Ampliació: El “riu cabalós” de la Divina Misericòrdia). Joan Pau II vaticinà que la Divina Misericòrdia seria la devoció més necessitada per la Humanitat en el segle XXI.
Els fets són els fets i formen part innegable de la història! Mons. Karol Wojtyla —arquebisbe de Cracòvia— va aconseguir que l’autoritat eclesiàstica a Roma desclassifiqués el Diari (La Divina Misericòrdia en la meva ànima) de Sor Faustina Maria Kowalska, monja de l’ordre de les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia. El mateix bisbe va incoar el procés diocesà de beatificació d’aquesta religiosa. Després —coses de la Providència!— a Wojtyla, ja com a Romà Pontífex, li arribà a Roma la causa de canonització de Sor Faustina (superada la seva fase diocesana). Sant Joan Pau II la va canonitzar el 30 d’abril de 2000. A més, amb la seva autoritat apostòlica, el Papa va instituir —tal com Jesús li demanà a santa Faustina— la Festa de la Divina Misericòrdia, fixada en el 2n Diumenge de Pasqua. Sant Joan Pau II va ser cridat a la Casa del Pare l’any 2005, precisament quan ja es resaven els vespres de la festa de la Divina Misericòrdia... Aquests són els fets!
I, en fi, el Papa Francesc va convocar el Jubileu de la Misericòrdia (l’Any de la Misericòrdia) que es va inaugurar el 8 de desembre del 2015 (Solemnitat de la Immaculada Concepció). No era simplement un any; era una nova etapa, un nou temps per a l’Església: el “Temps de la Misericòrdia”.
3r) «Totes les generacions em diran benaurada» (Lc 1,48). Així ha estat! A més, hom constata —correlativament amb el punt anterior— una creixent “irrupció mariana”: «María, la mare de Jesús» acompanya i presideix l’Església des de “l’inici dels seus inicis” (cf. Ac 1,14). Fins i tot des d’abans, ja que a l’hora del Calvari ens va ser donada com a Mare Nostra (cf. Jn 19,26-27). El fet, però, és que els segles més recents han estat testimonis de la proclamació de dogmes de fe marians, del desenvolupament de la “Mariologia” com estricta disciplina teològica i de creixents manifestacions (aparicions, revelacions...) de Santa Maria.
Capítol a part, mereixen particular atenció les conegudes aparicions de Garabandal i Medjugorje (resta pendent el judici de l’Església sobre llur autenticitat sobrenatural). En tot cas, crida l’atenció la llarguíssima reiteració d’aquestes suposades aparicions (no havia passat mai!).