1r) «Des d’aleshores el deixeble la prengué a casa seva» (Jn 19,27). Una Mare de gran bellesa; molt senyora i molt jove alhora (entre parèntesi: a Lourdes i a Fàtima els vidents li posaven uns 17 anys!), molt i molt alegre, atenta, sol•lícita i condescendent; molt riallera i molt carinyosa i generosa en manifestacions de tendresa (molts petons). Molt femenina. Molt atenta i molt propera a nosaltres: no la veiem, però Ella ens veu i ens mira constantment; ens veu per fora i pot veure el nostre interior (Santa Maria rep els nostres pensaments adreçats a Ella). Un dels testimonis, el P. Luis Maria Andreu SJ, advertia al seu germà Ramón María, també jesuïta: «Molt de compte amb el que penses, perquè aquí la transmissió del pensament és fulminant».

2n) «Així com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres» (Jn 13,34). Era molt bonica la relació entre les mateixes vidents en situació d'èxtasi: perfectament agermanades (amb veritable “sintonia de cor”) entre elles, amb manifestacions de caritat envers tothom. Un exemple: a una d'elles —en èxtasi— se la va escoltar com s'oferia (davant la Verge Maria) a tenir la meitat de temps d'èxtasi per tal que una altra —que ja gaudia de menys aparicions— pogués tenir més estones d'èxtasi.

< Anterior Següent >