Avui, l’Evangeli presenta, com en un gran quadre, la reialesa de Jesús en el moment de la crucifixió. Els caps del poble i els soldats es burlen del “primogènit de tota la creació” (Col 1,15) i el posen a prova per a veure si té poder per a salvar-se de la mort.

Nogensmenys, precisament en la creu, Jesús es troba a “l’alçada” de Déu, que és Amor. Allí se’l pot “reconèixer”. Jesús ens dóna la “vida” perquè ens dóna Déu. Pot donar-nos-el perquè Ell és un amb Déu. De fet, mentre que el Senyor sembla passar desapercebut entre dos malfactors, un d’ells, conscient dels seus pecats, s’obre a la veritat, arriba a la fe i implora al “rei dels jueus”: “Jesús, recordeu-vos de mi”. De qui existeix abans de totes les coses, l’anomenat “bon lladre” rep immediatament el perdó i l’alegria d’entrar en el regne dels cels.

—Jesús, des del tro de la creu, acull tots els homes amb misericòrdia infinita.