Avui, l'Evangeli ens fa aixecar els ulls cap a la creu on Crist agonitza en el Calvari. Hi veiem el Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles. I, al cap damunt hi ha un rètol on es llegeix: «Aquest és el rei dels jueus» (Lc 23,38). Aquest que sofreix horrorosament i que està tan desfigurat en el seu rostre, és el Rei? És possible? Ho comprèn perfectament el bon lladre, un dels dos ajusticiats a banda i banda de Jesús. Li diu amb fe suplicant: «Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne» (Lc 23,42). La resposta de Jesús és consoladora i certa: «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23,43).

Sí, cal que confessem que Jesús és Rei. “Rei” amb majúscules. Ningú no estarà mai a l'alçada de la seva reialesa. El Regne de Jesús no és d'aquest món. És un Regne on s'entra per la conversió cristiana. Un Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d'amor i de pau. Un Regne que surt de la Sang i l'aigua que brollaren del costat de Jesucrist.

El Regne de Déu era un tema primordial en la predicació del Senyor. No cessava de convidar tothom a entrar-hi. Un dia, en el Sermó de la muntanya, va proclamar benaurats els pobres en l'esperit, perquè ells són els qui posseiran aquest Regne.

Orígenes, comentant la dita de Jesús «El Regne de Déu és enmig vostre» (Lc 17,21), explica que qui suplica que el Regne de Déu vingui, ho demana rectament d'aquell Regne de Déu que té dins d'ell, perquè neixi, fructifiqui i maduri. Afegeix que «el Regne de Déu que hi ha dins nostre, si avancem contínuament, arribarà a la seva plenitud quan s'hagi acomplert allò que diu l'Apòstol: que Crist, un cop sotmesos els que li són enemics, posarà el Regne en mans de Déu el Pare, i així Déu serà tot en tots». L'escriptor exhorta que diguem sempre: «Sigui santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre Regne».

Visquem ja ara el Regne amb la santedat, i en donem testimoni amb la caritat que autentifica la fe i l'esperança.