La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Master·evangeli.net

Evangeli d'avui + breu explicació teològica

Dimecres 8 de durant l'any
Descarregar
Text de l'Evangeli (Mc 10,32-45): En aquell temps, (...) Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: «Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans, l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà».

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: «Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci per vosaltres?». Ells li respongueren: «Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús els contestà: «No sabeu què demaneu (...). Qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».

L'expiació del Crist pels pecats de la humanitat

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI) (Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, davant les ingènues pretensions de notorietat dels Apòstols, Jesús oposa la seva responsabilitat divina: Ell ha volgut "expiar" (pagar) pels nostres pecats. En la Passió, tota la brutícia del món entra en contacte amb l'immensament Pur, amb l'ànima de Jesucrist, Fill de Déu. Si l'habitual és que allò impur, amb el contacte, contamini el que és pur, aquí tenim el contrari.

En aquest contacte, la brossa del món és realment anul•lada, transformada mitjançant el dolor infinit. Però, ¿no és un "Déu cruel" el que exigeix una expiació infinita? La realitat del mal que deteriora el món i contamina la imatge de Déu, és una realitat que existeix, i per culpa nostra! No pot ser simplement ignorada, ha de ser eliminada. No és que un Déu cruel exigeixi quelcom infinit; és justament a l'inrevés: Déu mateix es posa com a lloc de reconciliació i, en el seu Fill, pren personalment el sofriment.

—Déu mateix introdueix al món el do de la seva infinita puresa.