evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 8 de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (1Pe 1,18-25): Germans, penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l'or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i l'ha glorificat. Per això, teniu posada en Déu la fe i l'esperança. Vosaltres, que heu acceptat la veritat, us heu purificat per poder-vos estimar sincerament com a germans. Per això, estimeu-vos de cor els uns als altres, sense desistir mai del vostre amor. Penseu que heu nascut de nou, no d'una paternitat humana, que dóna una vida mortal, sinó de la Paraula viva i eterna de Déu, que dóna la vida per sempre. Perquè «els homes són tots com l'herba, duren un moment com les flors del prat. L'herba s'asseca i la flor es marceix, però la Paraula del Senyor dura per sempre», i aquesta Paraula és l'evangeli que us ha estat anunciat.

Salm responsorial: 147

R/. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.

Versicle abans de l'Evangeli (Mc 10,45): Al·leluia. El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida en rescat per tots els homes. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 10,32-45): En aquell temps, eren de camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava al davant d’ells, i n’estaven sorpresos; i els qui el seguien tenien por. I prenent un altre cop els Dotze, començà a dir-los les coses que havien de succeir-li: «Mireu que pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà posat a mans dels grans sacerdots i dels escribes, i el condemnaran a mort, i el posaran a mans dels gentils, i l’escarniran, i li escopiran, i l’assotaran, i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».

I se li acosten Jaume i Joan, fills de Zebedeu, dient-li: «Mestre, volem que el que et demanem, ens ho facis». I ell els diu: «Què voleu que us faci?». I ells li diuen: «Concedeix-nos que, en la teva glòria, ens asseguem l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra». Però Jesús els diu: «No sabeu el que demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo soc batejat?». I ells li diuen: «Podem!». I Jesús els diu: «El calze que jo bec, sí que el beureu, i amb el baptisme amb què jo soc batejat, sereu batejats vosaltres; però estar asseguts a la meva dreta o a la meva esquerra, no és cosa meva concedir-ho, sinó a aquells per als quals està preparat».

I sentint-ho els deu, començaren a indignar-se amb Jaume i Joan. I cridant-los Jesús, els diu: «Sabeu que els qui semblen manar entre les nacions les oprimeixen, i els seus prínceps les tenen dominades. Però no és pas així entre vosaltres, sinó que el qui vulgui fer-se gran entre vosaltres, serà servidor vostre; i el qui vulgui entre vosaltres ser primer, serà servidor de tots; ja que el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a redempció per molts».

© Albada Editorial / evangeli.net

«El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a redempció per molts»

Rev. D. René PARADA Menéndez (San Salvador, El Salvador)

Avui, el Senyor ens ensenya quina ha de ser la nostra actitud davant la Creu. L'Amor ardent envers la voluntat del seu Pare, amb vista a consumar la salvació del gènere humà, —de cada home i de cada dona— el mou a anar de pressa cap a Jerusalem, on «serà posat a mans (...), i el condemnaran a mort (...), i l’assotaran, i el mataran» (Mc 10,33-34). Tot i que a vegades no entenem o, àdhuc, tinguem por davant del dolor, el sofriment o les contradiccions de cada jornada, hem de procurar unir-nos —per amor a la voluntat salvífica de Déu— amb l'oferiment de la creu de cada dia.

La pràctica assídua de l'oració i dels sagraments, especialment el de la Confessió personal dels pecats i el de l'Eucaristia, faran créixer en nosaltres l'amor a Déu i als altres per Déu de tal manera que serem capaços de dir «Podem!» (Mc 10,39), malgrat les nostres misèries, pors i pecats. Sí, podem abraçar la creu de cada dia (cf. Lc 9,23) per amor, amb un somriure; aquesta creu que es manifesta en la vida ordinària i quotidiana: la fatiga en el treball, les dificultats normals en la vida de família i en les relacions socials, etc.

Solament si abracem la creu de cada dia, negant els nostres gustos per tal de servir els altres, aconseguirem identificar-nos amb el Crist, que vingué «a servir i a donar la seva vida com a redempció per molts» (Mc 10,45). Joan Pau II explicava que «el servei de Jesús assoleix la seva plenitud amb la mort en Creu, és a dir, amb la donació total de si mateix». Imitem, doncs, Jesucrist, tot transformant constantment el nostre amor a Ell en actes de servei envers totes les persones: rics o pobres, amb molta o poca cultura, joves o ancians, sense distincions. Actes de servei per tal d'apropar-los a Déu i alliberar-los del pecat.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«“Déu veritable” i “Home veritable” es conjuguen harmoniosament en l’única persona del Senyor. D’aquesta manera, tal com convenia per al nostre remei, l’únic i mateix mediador entre Déu i els homes va poder alhora morir i ressuscitar» (Sant Lleó Magne)
«Si l’habitual és que l’impur, amb el contacte, contagiï el que és pur, aquí tenim el contrari. En aquest contacte, la brutícia del món és realment anul·lada, transformada mitjançant el dolor de l’amor infinit» (Benet XVI)
«Per la seva obediència al Pare plena d’amor, ‘fins a la mort de creu’ (Fl 2,8), Jesús va dur a terme la missió expiatòria del Servidor sofrent que ‘justifica les multituds carregant-se damunt seu les seves faltes’ (Is 53, 11)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 623)