Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns III de Pasqua

Santoral 1 de Maig: Sant Josep, obrer

Text de l'Evangeli (Jn 6,22-29): Després que Jesús havia saciat cinc mil homes, els seus deixebles el veieren caminant sobre l'aigua. L'endemà, la gent encara era a l'altra banda del llac. Llavors s'adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n'havien anat tots sols. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l'indret on havien menjat després que el Senyor digués l'acció de gràcies. Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.

Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: «Rabí, quan has arribat?». Jesús prengué la paraula i els digué: «Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?». Jesús els respongué: «L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que Déu ha enviat».

«L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que Déu ha enviat»

Mn. Josep GASSÓ i Lécera
(Ripollet, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem els resultats de la multiplicació del pans, resultats que sorprengueren a tota aquella gentada. Ells baixen de la muntanya, el dia següent, fins la riba del llac, i es queden allí tot mirant cap a Cafarnaüm. Resten allí perquè no hi ha cap barca. De fet, només n'hi havia hagut una: aquella que la tarda anterior havia marxat sense Jesús.

La pregunta és: On és Jesús? Els deixebles han marxat sense Jesús, i, sens dubte, Jesús allà no hi és. On està, doncs? Sortosament, la gentada pot pujar a unes altres barques que han arribat, i van a cercar Jesús a Cafarnaüm.

I, efectivament, en arribar a l'altra riba del llac, el troben. Se sorprenen de la seva presència allà, i li pregunten: «Rabí, quan has arribat?» (Jn 6,25). La realitat és que la gent no sabia que Jesús havia caminat per damunt de les aigües de manera miraculosa, i Jesús tampoc dóna resposta directa a les preguntes que li fan.

Quina direcció i quin esforç porten a trobar Jesús veritablement? Ens ho diu el mateix Senyor: «No us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat» (Jn 6,27).

Rera de tot això continua essent-hi present la multiplicació dels pans, signe de la generositat divina. La gent insisteix i continua preguntant: «Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?» (Jn 6,28). Jesús respon clarament: «L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que Déu ha enviat» (Jn 6,29).

Jesús no demana una multiplicació de obres bones, sinó que hom tingui fe en aquell que Déu Pare ha enviat. Perquè amb fe, l'home realitza l'obra de Déu. Per això va designar la fe mateixa com a obra. En Maria tenim el millor model d'amor manifestat en obres de fe.

«Us heu d'afanyar per l'aliment (...) que dura i dóna vida eterna»

Abbé Jacques FORTIN
(Alma (Quebec), Canadà)

Avui, després de la multiplicació dels pans, la gentada es posa a cercar Jesús, i en la seva cerca arriben fins a Cafarnaüm. Ahir com avui, els éssers humans han cercat el diví. ¿No és una manifestació d'aquesta set del diví el fet de la multiplicació de les sectes religioses, l'esoterisme?

Però algunes persones voldrien sotmetre el diví a les seves pròpies necessitats humanes. De fet, la història ens revela que algunes vegades s'ha intentat usar allò diví per a finalitats polítiques o d'altra mena. Avui, a l'Evangeli proclamat, la multitud s'ha desplaçat cap a Jesús. Per què? És la pregunta que es fa Jesús quan afirma: «Vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats» (Jn 6,26). Jesús no s'enganya. Sap que no han estat capaços de llegir els senyals del pa multiplicat. Els anuncia que allò que sacia l'home és un aliment espiritual que ens permet viure eternament (cf. Jn 6,27). Déu és el que dóna aquest aliment, ens el dóna a través del seu Fill. Tot allò que fa créixer la fe en Ell és un aliment al que hem de dedicar totes les nostres energies.

Aleshores comprenem per què el Papa ens anima a esforçar-nos per a re-evangelitzar el nostre món, el qual amb freqüència no s'adreça a Déu pels bons motius. En la constitució "Gaudium et spes" ("L'Església en el món actual"), el Pares del Concili Vaticà II ens recorden: «L'Església prou sap que només Déu, al que ella serveix, respon a les aspiracions més profundes del cor humà, el qual mai se sacia plenament amb només els aliments terrenals». I nosaltres, per què continuem seguint Jesús? Què és el que ens proporciona l'Església? Fem memòria del que diu el Concili Vaticà II! ¿Estem convençuts del benestar que proporciona aquest nodriment que podem donar al món?