Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres VII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 10,1-12): En aquell temps, Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi».

Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri».

«Ell els instruïa, com tenia per costum»

Mn. Miquel VENQUE i To
(Barcelona, Espanya)

Avui, Senyor, voldria fer una estona d'oració per agrair el vostre mestratge. Vós ensenyàveu amb autoritat i ho fèieu sempre que us deixaven, aprofitàveu totes les ocasions; clar, ho entenc, Senyor, la vostra missió bàsica era transmetre la Paraula del Pare. I ho féreu.

—Avui, “penjat” a Internet us dic: Parleu-me que vull fer una estona de pregària com fidel deixeble. Primer, voldria demanar-vos capacitat per aprendre el que ensenyeu i, segon, saber ensenyar-ho. Reconec que és ben fàcil caure en l'error de fer-vos dir coses que vós poc heu dit i, amb gosadia malèvola, intento que Vós digueu allò que a mi m'agrada. Reconec que potser sóc més dur de cor que aquells oients.

—Jo conec el vostre Evangeli, el Magisteri de l'Església, el Catecisme, i recordo aquelles paraules del papa Joan Pau II en la Carta a les Famílies: «El projecte de l'utilitarisme, assentat en una llibertat orientada segons el sentit individualista, és a dir, una llibertat buida de responsabilitat, és el constitutiu de l'antítesi de l'amor». Senyor, trenqueu el meu cor adelerat de felicitat utilitarista i feu-me entrar dins la vostra veritat divina, que tanta necessitat en tinc.

—En aquest lloc de mirada, com des del cim de la serralada, comprenc que Vós parleu que l'amor matrimonial és definitiu, que l'adulteri —a més de ser pecat com tota ofensa greu a Vós, que sou el Senyor de la Vida i de l'Amor— és un camí errat a la felicitat: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera» (Mc 10,11).

—Recordo un jove que deia: «Mossèn, el pecat promet molt, no dóna res i ho pren tot». Que us entengui, bon Jesús, i que ho sàpiga explicar: Allò que Vós heu unit, l'home poc ho pot separar (cf. Mc 10,9). Fora d'aquí, fora dels vostres camins, no hi trobaré pas l'autèntica felicitat. Jesús, ensenyeu-me de nou!

—Gràcies, Jesús, sóc dur de cor, però sé que teniu raó.