La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres II de durant l'any

1ª Lectura (He 7,1-3.15-17): Germans, aquest Melquisedec era rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim. Quan Abraham tornava victoriós de la seva expedició contra els reis, Melquisedec sortí a rebre'l, i el beneí, i Abraham li donà la desena part del botí que havia capturat. Era rei de justícia, si volem traduir el seu nom, i era rei de pau, si tenim en compte el sentit de Salem. L'Escriptura el presenta sense anomenar el seu pare ni la seva mare, ni la seva genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida; el presenta com si fos el Fill de Déu, i sacerdot per sempre. Això és ben clar si tenim present que Déu ha constituït, a imatge de Melquisedec, un altre sacerdot, que no ho és en virtut d'una llei de successió humana, sinó pel poder de la vida indestructible, tal com Déu mateix ho afirma: «Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».
Salm responsorial: 109
R/. Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec.
Oracle del Senyor al meu Senyor: «Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l'escambell dels teus peus».

Que el Senyor estengui lluny des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, abans de l'aurora jo t'he engendrat».

El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec».
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 3,1-6): En una altra ocasió, Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: «Aixeca't i posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?». Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: «Estén la mà». Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

«Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Sant Quirze del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens ensenya que cal obrar el bé en tot temps: no hi ha un temps per fer el bé i un altre per negligir l'amor als altres. L'amor que ens ve de Déu ens porta a la Llei suprema, que ens va deixar Jesús amb el manament nou: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). Jesús no deroga ni critica la Llei de Moisès, ja que Ell mateix compleix els seus preceptes i acut a la sinagoga el dissabte; el que Jesús critica és la interpretació estreta de la Llei que han fet els mestres i els fariseus, una interpretació que deixa poc lloc a la misericòrdia.

Jesucrist ha vingut a proclamar l'Evangeli de la salvació, però els seus adversaris, lluny de deixar-se convèncer, busquen pretextos contra Ell: «Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar» (Mc 3,1-2). Al mateix temps que podem veure l'acció de la gràcia, hi constatem la duresa de cor d'uns homes orgullosos que creuen tenir la veritat de la seva banda. Van experimentar alegria els fariseus en veure aquell pobre home amb la salut restablerta? No, ben al contrari, es van encegar més encara, fins el punt d'anar a fer tractes amb els herodians —llurs enemics naturals— per a mirar de perdre Jesús, curiosa aliança!

Amb la seva acció, Jesús allibera també el dissabte de les cadenes amb les quals l'havien lligat els mestres de la Llei i els fariseus i el retorna al seu sentit veritable: dia de comunió entre Déu i l'home, dia d'alliberament de l'esclavatge, dia de salvació de les forces del mal. Ens diu sant Agustí: «El qui té la consciència en pau, està tranquil, i aquesta mateixa tranquil·litat és el dissabte del cor». En Jesucrist, el dissabte s'obre ja al do del diumenge.