La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts V de Pasqua

1ª Lectura (Ac 14,19-28): En aquells dies, van arribar a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi, que es guanyaren la gent i van apedregar Pau i el van arrossegar fora de la població, creient-se que era mort. Però després els deixebles se li acostaren, i ell es pogué aixecar i entrà a la ciutat.

L'endemà marxà amb Bernabé cap a Derba. Van evangelitzar la ciutat de Derba i van convertir força gent. Després tornaren a Listra, a Iconi i Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions.

Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d'allà se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l'obra que acabaven d'acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus. I van passar una bona temporada amb els creients.
Salm responsorial: 144
R/. Que els vostres fidels, Senyor, proclamin la glòria del vostre regne.
Senyor, que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.

Que surtin dels meus llavis lloances al Senyor, que tothom beneeixi el seu nom per sempre més.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 24,26): Al·leluia. El Messies havia de patir i de ressuscitar, abans d'entrar en la seva glòria. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 14,27-31a): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me'n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d'aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m'ha manat».

«Us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna»

Mn. Enric CASES i Martín
(Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens parla indirectament de la creu: ens deixarà la pau, però al preu de la seva dolorosa “sortida” d'aquest món. Avui llegim les seves paraules dites abans del sacrifici de la Creu i que foren escrites després de la seva Resurrecció. A la Creu, amb la seva mort, vencé la mort i la por. Ens dóna la pau «que el món no dóna» (Jn 14,27), ja que ho fa bo i passant pel dolor i la humiliació: així demostrà el seu amor misericordiós envers l'home.

En la vida dels homes és inevitable el sofriment, des del dia en què el pecat entrà en el món. Unes vegades és dolor físic; altres, moral; en altres ocasions es tracta d'un dolor espiritual..., i a tots ens arriba la mort. Però Déu, en el seu infinit amor, ens ha donat el remei per a tenir pau enmig del dolor: Ell ha acceptat “marxar” d'aquest món amb una “sortida” sofrent i envoltada de serenor.

Per què ho ha fet així? Perquè, d'aquesta manera, el dolor humà —unit al de Crist— esdevé un sacrifici que salva del pecat. «En la Creu de Crist (...), el mateix patiment humà ha restat redimit» (Joan Pau II). Jesucrist sofreix amb serenitat perquè complau el Pare celestial amb un acte de costosa obediència, mitjançant el qual s'ofereix voluntàriament per a la nostra salvació.

Un autor desconegut del segle II posa en boca del Crist les següents paraules: «Mira les escopinades del meu rostre, que vaig rebre per tu, per a restituir-te el primitiu alè de vida que t'havia bufat en el teu rostre. Mira les bufes de les meves galtes, que vaig suportar per a reformar a imatge meva el teu aspecte deteriorat. Mira els assots de la meva esquena, que rebé per a treure't de les espatlles el pes dels teus pecats. Mira les meves mans, fortament subjectades amb claus a l'arbre de la creu, per a tu, que en altre temps estengueres funestament una de les teves mans vers l'arbre prohibit».