La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Ac 13,26-33): En aquell temps, Pau arribà a Antioquia de Pisídia, anà a la sinagoga digué: «Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació. És cert que els qui residien a Jerusalem i les autoritats que els governaven no van reconèixer Jesús ni van entendre els oracles dels profetes que es llegeixen públicament cada dissabte, però, sense saber-ho, van complir aquells oracles: tot i no haver trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que el fes executar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures anunciaven d'ell, el baixaren de la creu i l'enterraren en un sepulcre.

»Però Déu el ressuscità d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells ara en donen testimoni davant el nostre poble, i nosaltres venim a portar-vos-en la Bona Nova: Déu, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els fills, la promesa feta als nostres pares. És allò que diu el salm segon: ‘Ets el meu fill, avui t'he engendrat’».
Salm responsorial: 2
R/. Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa. Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit: «Ets el meu fill; avui t'he engendrat».

Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d'un cap a l'altre. Els governaràs amb el ceptre de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

I ara, reis, tingueu seny, apreneu, governants de la terra. Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolant a fer-li homenatge.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 14,1-6): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No es torbi el vostre cor. Creieu en Déu, creieu també en mi. En la casa del meu Pare hi ha moltes estances. Si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc? I si me’n vaig i us preparo lloc, vindré altra vegada i us prendré amb mi, perquè allà on soc jo, hi sigueu també vosaltres. I allà on jo vaig, vosaltres sabeu el camí».

Tomàs li diu: «Senyor, no sabem on vas; ¿com podem saber el camí?». Li diu Jesús: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no ve al Pare si no és per mi».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no ve al Pare si no és per mi»

Mn. Josep Mª MANRESA Lamarca (Valldoreix, Barcelona, Espanya)

Avui, en aquest Divendres IV de Pasqua, Jesús ens convida a la calma. La serenor i l'alegria flueixen com un riu de pau des del seu Cor ressuscitat fins al nostre, atabalat i inquiet, sacsejat tants cops per un activisme tan enfebrat com estèril.

Són els nostres els temps de l'agitació, el nerviosisme i l'estrès. Temps en què el Pare de la mentida ha infectat les intel·ligències dels homes fent-los anomenar el bé mal i el mal bé, donant llum per foscor i foscor per llum, sembrant en llurs ànimes el dubte i l'escepticisme que abrusen en elles qualsevol brotada d'esperança en un horitzó de plenitud que el món amb els seus afalacs no sap ni pot donar.

Els fruits d'aquesta diabòlica empresa o activitat són evidents: senyorejat el “sense-sentit” i la pèrdua de la transcendència de tants homes i dones, no solament han oblidat, sinó que han perdut el camí, perquè abans oblidaren el Camí. Guerres, violències de tot gènere, tancament i egoisme davant la vida (anticoncepció, avortament, eutanàsia...), famílies trencades, joventut “des-nortada”, i un llarg etcètera, constitueixen la gran mentida sobre la que s'ajeu bona part de la trista bastida de la societat de l'anomenat “progrés”.

Enmig de tot, Jesús, el Príncep de la Pau, repeteix als homes de bona voluntat amb la seva infinita mansuetud: «No es torbi el vostre cor. Creieu en Déu, creieu també en mi» (Jn 14,1). A la dreta del Pare, Ell acarona com un somni il·lusionat de la seva misericòrdia el moment de tenir-nos amb Ell, «perquè allà on soc jo, hi sigueu també vosaltres» (Jn 14,3). No podem excusar-nos com Tomàs. Nosaltres sí sabem el camí. Nosaltres, per pura gràcia, sí coneixem el viarany que mena vers al Pare, en la casa del qual hi ha moltes estances. En el cel ens espera un lloc, que restarà per sempre buit si nosaltres no l'ocupem. Apropem-nos, doncs, sense temor, amb il·limitada confiança a Aquell que és l'únic Camí, la irrenunciable Veritat i la Vida en plenitud.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si l’estimes, segueix-lo. Vols saber per on has d’anar?: ‘Jo sóc el camí, i la veritat, i la vida’. Romanent al costat del Pare, Ell és la veritat i la vida; en vestir-se de carn, es fa camí» (Sant Agustí)

  • «El lloc que Jesús va a preparar està a ‘la casa del Pare’; el deixeble podrà estar allí eternament amb el Mestre i participar de la seva mateixa alegria. No obstant això, per aconseguir aquesta meta només hi ha un camí: Crist» (Sant Joan Pau II)

  • «La fe en Ell introdueix els deixebles en el coneixement del Pare, perquè Jesús és ‘el Camí, la Veritat i la Vida’ (Jn 14,6). La fe porta el seu fruit en l’amor: guardar la seva Paraula, els seus manaments, habitar amb Ell en el Pare (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.614)