La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XI de durant l'any

1ª Lectura (2C 11,1-11): Germans, deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre he volgut que fóssiu d'un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist. Però em fa por que, tal com en altre temps la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i no us aparteu de la puresa i de la fidelitat que deveu al Crist. Estic veient que si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o us proposa de rebre un esperit diferent del que vau rebre, o us parla d'una bona nova de l'evangeli diferent de la que vau acollir, ho acceptareu fàcilment.

Amb tot, jo crec que no desmereixo en res d'aquests grans apòstols vostres. Si voleu, no em distingeixo per l'oratòria, però sí pel coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió. Ja sabeu que, quan us anunciàvem la Bona Nova de Déu, ho vam fer gratuïtament. Vaig fer mal fet d'abaixar-me així per enaltir-vos a vosaltres? Per poder-me dedicar al vostre servei he saquejat d'altres comunitats, millor dit, he acceptat que em mantinguin; perquè, estant a Corint, quan passava necessitat, no vaig acudir a ningú de vosaltres, sinó que em van proveir els germans vinguts de Macedònia. Sempre em vaig guardar de ser-vos una càrrega i me'n guardaré sempre. Tinc en mi la veritat de Crist quan us asseguro que no em deixaré prendre aquest honor en les regions d'Acaia. Per què ho faig? Perquè no us estimo? Déu sap prou com us estimo!
Salm responsorial: 110
R/. La vostra acció, Senyor, és irrevocable i és justa.
De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat. El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis.

La seva acció és irrevocable i és justa, les seves decisions són perpètues i assegurades per sempre més; ell les compleix fidelment i amb rectitud.
Versicle abans de l'Evangeli (Rm 8,15): Al·leluia. Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 6,7-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

»Vosaltres, pregueu així: ‘Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal’. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres».

«Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres»

Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach
(Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, Jesús proposa un ideal gran i difícil: el perdó de les ofenses. I estableix una mesura ben raonable: la nostra: «Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres» (Mt 6,14-15). En un altre lloc havia donat la regla d'or de la convivència humana: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes» (Mt 7,12).

Volem que Déu ens perdoni i que els altres també ho facin; però nosaltres ens resistim a fer-ho. Demanar perdó costa; però donar el perdó encara costa més. Si fóssim ben humils, no ens seria tan difícil; però l'orgull ens ho fa costerut. Per això podem establir l'equació següent: a més humilitat, més fàcil; a més orgull més difícil. Això et donarà una pista per conèixer el teu grau d'humilitat.

Acabada la guerra civil espanyola (any 1939), uns sacerdots excaptius van celebrar una missa d'acció de gràcies a l'església dels Omells. El celebrant, després de les paraules del Parenostre «perdoneu les nostres culpes», va quedar tallat i no podia continuar. No se'n veia en cor de perdonar aquells que els havien fet patir tant allà mateix en un camp de treballs forçats. Passada una estoneta, amb un silenci que es tallava, va reprendre la pregària: «així com nosaltres perdonem els nostres deutors». Després es van preguntar quina havia estat la millor homilia. Tots van estar d'acord: la del silenci del celebrant quan resava el Parenostre. Costa, però és possible amb l'ajuda del Senyor.

A més, el perdó que Déu ens dóna és total, arriba fins a l'oblit. Tendim a marginar els favors aviat, però les ofenses... Si els matrimonis les sabessin oblidar, s'evitarien i es solucionarien molts drames familiars.

Que la Mare de misericòrdia ens ajudi a comprendre els altres i a perdonar-los del tot.