La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 26 d'Abril: Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església

1ª Lectura (Ecli 39,8-15): Si el gran Senyor ho vol així, un esperit d'intel·ligència omplirà el qui es dedica a estudiar la Llei de l'Altíssim; ell abocarà com una pluja les paraules de saviesa i en la pregària donarà gràcies al Senyor. Encertarà el sentit dels consells i dels proverbis, en descobrirà tot el secret. Farà conèixer la doctrina que ell ha après i es gloriarà de la Llei que dóna vida. La seva saviesa n'instruirà molts, i no oblidaran mai el seu bon nom. El seu record no desapareixerà, d'una generació a l'altra es mantindrà la seva anomenada. El poble reunit parlarà de la seva saviesa, i en dies d'aplec tothom el lloarà. Si es dóna de cor a l'estudi de la Llei, molts lloaran el seu nom, però si l'abandona, seran pocs els qui el lloaran.


EN TEMPS PASQUAL:

(1Co 1,1-10): Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s'imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s'ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l'Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l'home somniava això que Déu té preparat per als qui l'estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Salm responsorial: 118
R/. La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí.
Sóc més instruït que tots els mestres, de tant que medito el vostre pacte. La guarda dels preceptes em fa més assenyat que els ancians.

No deixo anar els meus peus pel camí del mal, vull viure atent a les vostres paraules. No he defugit les vostres decisions, vós me les heu ensenyades.

Quina dolçor les vostres promeses! Quan les repeteixo, són més bones que la mel. El seny em ve dels vostres preceptes, per això m'aparto dels camins enganyosos.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,16): La vostra llum ha de resplendir davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.

Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

«Vosaltres sou la sal de la terra»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Sant Quirze del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens parla clarament del caràcter testimonial de la vida cristiana: «Vosaltres sou la sal de la terra» (Mt 5,13). Així, doncs, el qui no demostra allò que creu amb el seu capteniment i les seves obres no es pot considerar seguidor de Jesucrist, que en tot moment ens va donar exemple amb la seva vida. Vigilem, per tant, que la nostra existència no perdi la qualitat de ser sal i llum, ja que aleshores «ja no es bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi» (Mt 5,13).

Gràcies a Déu, tal com diu la Carta als Hebreus, estem «envoltats d'un núvol tan gran de testimonis» (He 12,1), sants i santes, que a totes les èpoques han donat el gust cristià a la vida humana, han preservat els costums de la corrupció imperant en l'ambient, i han contribuït a fer brillar la saviesa divina. Un d'ells ha estat sant Isidor de Sevilla, home que, des de la fe i la cultura, va treballar per preservar el llegat intel·lectual del món greco-llatí i per innovar alhora els coneixements de l'època amb noves aportacions. Pel mètode enciclopèdic i ordenat de les seves Etimologies, avançant-se molt al seu temps, ha estat proposat com a patró dels informàtics. I és que la santedat i la saviesa, quan van unides de la mà, fan obres grans per a major glòria de Déu i bé dels homes...!

Sant Isidor va considerar la unió entre saviesa i santedat com un deure pastoral en bé del poble fidel: «El bisbe ha de tenir un coneixement eminent de les Sagrades Escriptures, perquè si es limita a tenir una vida santa, únicament serà profitós a si mateix. En canvi, si és instruït en la doctrina i en la predicació, pot instruir els altres, ensenyant als seus». Tot reflexionant sobre aquestes paraules de sant Isidor, demanem a Déu que ens doni pastors doctes i sants, segons el seu cor.