La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 4 (A) de Pasqua
1ª Lectura (Ac 2,14a.36-41): El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer». Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l'Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà».

Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d'aquesta gent innoble». Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
Salm responsorial: 22
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor, m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
2ª Lectura (1Pe 2,20-25): Estimats: Si després d'obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia». Quan l'insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven». Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo soc el bon pastor, diu el Senyor: jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 10,1-10): En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys».

Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. Per això Jesús continuà: «Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

«Jo sóc la porta de les ovelles»

P. Pere SUÑER i Puig SJ (Barcelona, Espanya)

Avui, a l'Evangeli, Jesús usa dues imatges referides a si mateix: Ell és el pastor i Ell és la porta. Jesús és el bon pastor que coneix les seves ovelles. «Crida cada una pel seu nom» (Jn 10,3). Per a Jesús, cadascú de nosaltres no és un número; té amb cadascú un contacte personal. L'Evangeli no és solament una doctrina: és l'adhesió personal de Jesús amb nosaltres.

I no solament ens coneix personalment. També personalment ens estima. “Conèixer”, a l'Evangeli de sant Joan, no significa simplement un acte de l'enteniment, sinó un acte d'adhesió a la persona coneguda. Jesús, doncs, ens porta al seu Cor a cadascú. Nosaltres també l'hem de conèixer així. Conèixer Jesús no implica tan sols un acte de fe, sinó també de caritat, d'amor. «Examineu si el coneixeu —ens diu sant Gregori el Gran, tot comentant aquest text— si el coneixeu no pel fet que creieu, sinó per l'amor». I l'amor es demostra amb les obres.

Jesús és també la porta. L'única porta. «Els qui entrin passant per mi se salvaran» (Jn 10,9). I un xic més enllà recalca: «Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi» (Jn 14,6). Avui, un ecumenisme mal entès fa que alguns es pensin que Jesús és un de tants salvadors: Jesús, Buda, Confuci, Mahoma..., tan se val! No! El qui se salvi se salvarà per Jesucrist, encara que en aquesta vida no ho sàpiga. El qui malda per fer el bé, sàpiga-ho o no, va per Jesús. Nosaltres, pel do de la fe, sí que ho sabem. Agraïm-ho. Esforcem-nos a passar per aquesta porta, que, si bé és estreta, Ell ens l'obre de bat a bat. I donem testimoni de què tota la nostra esperança està posada en Ell.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Entra per la porta el qui entra per Crist, el qui imita la passió del Crist, el qui coneix la humilitat de Crist, el qual essent Déu s’ha fet home per nosaltres» (Sant Agustí)

  • «Jesucrist promet conduir les ovelles a les ‘pastures’, a les fonts de la vida. Però, quin és l’aliment de l'home? Ell viu de la veritat i de ser estimat per la Veritat. Necessita Déu, el Déu que se li apropa i li mostra el camí de la vida» (Benet XVI)

  • «Així l’Església és una pleta, la porta única i necessària de la qual és el Crist. És també ramat, del qual Déu mateix va predir que Ell seria el pastor, i les ovelles, encara que conduïdes per pastors humans, són, amb tot, tretes cap a fora i pasturades constantment pel mateix Crist, el Bon Pastor i el Majoral dels pastors, que va donar la seva vida per les ovelles» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 754)