La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 16 de durant l'any
Podcast Descarregar
1ª Lectura (Mi 7,14-15.18-20): Senyor, pastureu amb la vostra vara el vostre poble, el ramat que és la vostra heretat, i que ara viu dispers pels boscos i pels fruiterars. Que pasturin a Basan i a Galaad com en temps antics. Feu-nos veure els vostres prodigis, com el dia que ens vau treure d'Egipte. Qui és com vós, Déu nostre? Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat. Torneu ara a compadir-vos de nosaltres, extingiu les nostres culpes, llanceu al fons del mar tots els nostres pecats. Sigueu fidel a Jacob, bondadós amb la descendència d'Abraham, tal com vau jurar als nostres pares des dels primers temps.
Salm responsorial: 84
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor.
Heu afavorit, Senyor, el vostre país, i renovat el vostre poble; heu perdonat als de Jacob totes les culpes, heu estès un vel sobre els seus pecats, el vostre enuig s'ha apaivagat, us heu desdit del vostre rigor.

Déu salvador nostre, renoveu-nos; assereneu-vos i no us enutgeu. Sereu sempre tan sever amb nosaltres, i a cada generació mantindreu el rigor?

És que no ens retornareu la vida perquè el vostre poble trobi en vós l'alegria? Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,23): Al·leluia. Qui m'estima farà cas de les meves paraules; el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 12,46-50): En aquell temps, mentre Jesús s'adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu». Ell li respongué: «¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?». Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

© Albada Editorial / evangeli.net

«El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és (...) la meva mare»

P. Pere SUÑER i Puig SJ (Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli se'ns presenta, de bell antuvi, sorprenent: «¿Qui és la meva mare?» (Mt 12,48), es pregunta Jesús. Sembla que el Senyor tingui una actitud despectiva vers Maria. No és així. El que Jesús vol deixar clar aquí és que als seus ulls —ulls de Déu!— el valor decisiu de la persona no rau en fets de la carn i la sang, sinó en la disposició espiritual d'acolliment de la voluntat de Déu: «Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: ‘Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare’» (Mt 12,49-50). En aquell moment, la voluntat de Déu era que Ell evangelitzés els qui l'escoltaven i que aquests l'escoltessin. Això passava pel davant de qualsevol altre valor, per entranyable que fos. Per tal de fer la voluntat del Pare, Jesucrist havia deixat Maria i ara estava predicant lluny de casa.

Però, ¿qui ha estat més disposat a fer la voluntat de Déu que Maria? «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38). Per això, sant Agustí diu que Maria, primer va acollir la paraula de Déu en l'esperit per l'obediència, i només després la va concebre en el seu si per l'Encarnació.

Amb altres paraules: Déu ens estima a la mesura de la nostra santedat. Maria és santíssima i, per tant, és estimadíssima. Ara bé, ser sants no és la causa de què Déu ens estimi. Al revés: perquè Ell ens estima, ens fa sants. El primer en estimar sempre és el Senyor (cf. 1Jn 4,10). Maria ens ho ensenya en dir: «[Ell] ha mirat la petitesa de la seva serventa» (Lc 1,48). Als ulls de Déu som petits; però Ell vol engrandir-nos, santificar-nos.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Qualsevol cosa que em doni la mà del meu Senyor l’acceptaré amb alegria, submissió i amor. La teva santa voluntat és la meva quietud. En ella hi rau tota la meva santedat, i tota la meva salvació eterna, ja que complir la voluntat de Déu és la glòria més gran» (Santa Faustina Kowalska)

  • «Hem d’aprendre a confiar més en la divina Providència, i demanar-li a Déu la força per sortir de nosaltres mateixos i adequar la nostra voluntat a la seva» (Benet XVI)

  • «Esdevenir deixeble de Jesús és acceptar la invitació de pertànyer a la família de Déu, de viure en conformitat amb la seva manera de viure: ‘Aquell qui faci la voluntat del meu Pare del cel, aquest m’és germà i germana i mare’ (Mt 12,49) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.233)