La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 25 de durant l'any
1ª Lectura (Ecle 3,1-11): Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau.

Els qui treballen, quin profit treuen del seu esforç? He vist les ocupacions que Déu ha donat als homes: totes les ha fetes apropiades al seu temps, però també ha cobert amb un vel l'enteniment de l'home, perquè no comprengui des del començament fins a la fi tota l'obra que Déu fa.
Salm responsorial: 143
R/. Beneït sigui el Senyor, la meva roca.
Beneït sigui el Senyor, la meva roca, és l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara.

Senyor, què són els homes per fixar-vos-hi? Què són els mortals, per ocupar-vos-en? L'home s'esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 10,45): Al·leluia. El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida en rescat per tots els homes. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 9,18-22): I s’esdevingué que, quan [Jesús] es trobava sol en oració, es reuniren amb ell els seus deixebles i els preguntà, dient: «Qui diu la gent que soc jo?». I ells respongueren: «Joan Baptista, i altres que Elies, i altres que un dels antics profetes ha ressuscitat». I els digué: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». Responent Pere, digué: «El Crist de Déu». I comminant-los, els manà que a ningú no ho diguessin.

I afegí: «El Fill de l’home ha de patir moltes coses; i ser rebutjat pels ancians, i pels grans sacerdots i els escribes; i ser mort, i al tercer dia ressuscitar».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Qui diu la gent que soc jo? I vosaltres, qui dieu que soc jo?»

Mn. Pere OLIVA i March (Sant Feliu de Torelló, Barcelona, Espanya)

Avui, en l'Evangeli, hi ha dos interrogants que el mateix Mestre fa per a tots. El primer interrogant demana una resposta estadística, aproximada: «Qui diu la gent que soc jo?» (Lc 9,18). Fa que ens girem al voltant i contemplem com resolen la qüestió els altres: els veïns, els companys de feina, els amics, els familiars més propers... Mirem l'entorn i ens sentim més o menys responsables o propers —depèn dels casos— d'algunes d'aquestes respostes que formulen els qui tenen a veure amb nosaltres i amb el nostre àmbit, “la gent”... I la resposta ens diu molt, ens informa, ens situa i fa que ens adonem d'allò que desitgen, necessiten, busquen els qui viuen al nostre costat. Ens ajuda a sintonitzar, a descobrir un punt de trobada amb l'altre per anar més enllà...

Hi ha una segona interrogació que demana per nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?» (Lc 9,20). Esdevé una qüestió fonamental que truca a la porta, que pidola de cadascú: una adhesió o un rebuig; una veneració o una indiferència; caminar amb Ell i en Ell o finalitzar un atansament de simple simpatia... Aquesta qüestió és delicada, és determinant perquè ens afecta. Què diuen el nostres llavis i les nostres actituds? Volem ser fidels a Aquell que és i dóna sentit al nostre ésser? Hi ha en nosaltres una sincera disposició a seguir-lo en els camins de la vida? Estem disposats a acompanyar-lo a la Jerusalem de la creu i de la glòria?

«És un camí de creu i resurrecció (...). La creu és exaltació de Crist. Ho digué Ell mateix: ‘Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi’. (...) La creu, doncs, és glòria i exaltació de Crist» (Sant Andreu de Creta). Disponibles per avançar cap a Jerusalem? Només amb Ell i en Ell, veritat?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Ah!, Déu meu!, que la major part dels homes prossegueixen avui escridassant: “No aquest, sinó Barrabàs”, cada cop que menystenen el Crist per un plaer, per uns puntets d’honra, per un desfogament de còlera» (Sant Alfons Maria de Liguori)

  • «L’esdeveniment de la Creu solament revela el seu sentit ple si ‘aquest home’, que sofrí i morí a la Creu, ‘era veritablement el Fill de Déu’, usant les paraules pronunciades pel centurió davant del Crucificat» (Benet XVI)

  • «Essent les nostres culpes les que han fet sofrir a nostre Senyor el suplici de la creu, no hi ha dubte que els qui s’enfonsen en els desordres i en el mal ‘tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen públicament a la ignomínia’ (He 6,6)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 598)