La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 34 durant l'any
1ª Lectura (Ap 14,14-19): Jo, Joan, vaig veure un núvol blanc i un que hi seia, semblant a un Fill d'home, coronat amb una corona d'or. Tenia a la mà una falç esmolada. Un àngel, que sortí del santuari, li cridà amb totes les forces: «Fes córrer la falç, que ha arribat el temps de la sega. El sembrat de la terra ja és madur». Aleshores el qui seia en el núvol passà la seva falç per la terra i la terra quedà segada.

Després sortí del santuari del cel un altre àngel amb un falçó esmolat. Sortí també de l'altar l'àngel que vetlla el foc i li cridà amb totes les seves forces: «Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms del cep de la terra, que ja són madurs». Aleshores l'àngel passà el seu falçó per la terra, veremà el cep i abocà els raïms al cup de la gran indignació de Déu.
Salm responsorial: 95
R/. El Senyor ve a judicar la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei». Manté ferm tot el món incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou, jubilen els camps, amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc.

En veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.
Versicle abans de l'Evangeli (Ap 2,10): Al·leluia. Sigues fidel fins a la mort, diu el Senyor, i et donaré la corona de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 21,5-11): En aquell temps, parlant alguns del temple, que estava fet amb pedres magnífiques i adornat amb ofrenes votives, [Jesús] digué: «Això que veieu, dies vindran en què no en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda».

I l’interrogaren, dient: «Mestre, quan succeiran aquestes coses, i quin el senyal de quan comencin a realitzar-se?». I ell digué: «Mireu de no ser enganyats, ja que molts vindran en el meu nom, dient: “Jo soc”, i: “El temps s’apropa”. No aneu rere ells. I quan sentireu parlar de guerres i de rebel·lions, no tingueu por; perquè convé que primer succeeixin aquestes coses, però no serà de seguida la fi».

Llavors els deia: «S’alçarà nació contra nació i regne contra regne, i hi haurà grans terratrèmols, i fams per diversos llocs, i pestes, i coses aterridores i grans senyals del cel».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No en quedarà pedra sobre pedra»

Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)

Avui escoltem astorats la severa advertència del Senyor: «Això que veieu, dies vindran en què no en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda» (Lc 21,6). Aquestes paraules de Jesús es troben als antípodes d'una així anomenada “cultura del progrés indefinit de la humanitat” o, si voleu, d'uns quants capdavanters tecnocientífics i políticomilitars de l'espècie humana, en imparable evolució.

Des d'on? Fins on? Això ningú no ho sap ni ho pot saber, llevat, en darrer terme, d'una suposada matèria eterna que nega Déu usurpant-ne, tanmateix, els atributs. Com intenten de fer-nos combregar amb rodes de molí els qui refusen de combregar amb la finitud i precarietat que són pròpies de la condició humana!

Nosaltres, deixebles del Fill de Déu fet home, de Jesús, escoltem les seves paraules i, fent-les ben nostres, les meditem. Heus ací que ens diu: «Mireu de no ser enganyats» (Lc 21,8). Ens ho afirma Aquell que ha vingut a donar testimoni de la veritat, tot afirmant que els qui són de la veritat escolten la seva veu.

I heus aquí també que ens assevera: «no serà de seguida la fi» (Lc 21,9). La qual cosa vol dir, d'una banda, que disposem d'un temps de salvació i que ens cal aprofitar-lo; i, de l'altra, que, de totes passades, la fi vindrà. Sí, Jesús, vindrà «a judicar els vius i els morts», com professem en el Credo.

Lectors de Contemplar l'Evangeli d'avui, benvolguts germans i amics: uns versets més endavant del fragment que ara comento, Jesús ens estimula i consola amb aquestes altres paraules que, en nom seu, us repeteixo: «Amb la vostra paciència posseireu les vostres ànimes» (Lc 21,19).

Nosaltres, fent-li cordial ressò, amb l'energia d'un himne cristià i català, ens exhortem els uns als altres: «Perseverem, que ja amb la mà toquem el cim!».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Per tal de tallar tota pregunta dels seus deixebles sobre el moment de la seva vinguda, Crist va dir: ‘No us toca a vosaltres conèixer els temps i les dates’. Va voler ocultar-nos això perquè ens mantinguem en vetlla» (Sant Efrem)

  • «El cessament del sacrifici i la destrucció del Temple havia de ser una commoció terrible. Déu, que havia posat el seu nom en aquest Temple i que misteriosament habitava en ell, el va abandonar; ja no era la seva estada sobre la terra. L'Antic Testament havia de llegir-se d’una manera nova!» (Benet XVI)

  • «Jesús (...) va identificar amb el temple presentant-se com l’estança definitiva de Déu entre els homes. Per això la seva mort corporal anuncia la destrucció del temple, que manifestarà l’entrada a la nova edat de la història de la salvació: ‘Ve l’hora que ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem no adorareu el Pare’ (Jn 4,21)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 586)