Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats del seu pare; Jacob digué a Josep: «Vés a Siquem a veure com estan els teus germans i els ramats». Josep anà a buscar els seus germans i els trobà a Dotan. Ells el veieren de lluny i, abans que ell arribés, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l'ha devorat. Així veurem de què li serveixen els seus somnis».
Però Rubèn, que ho sentí, li volgué salvar la vida. Els digué: «No el mateu. No us taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubèn el volia salvar i tornar-lo al seu pare. Quan Josep arribà on eren els seus germans, li tragueren el vestit i el tiraren a la cisterna, que era buida.
Després s'assegueren a menjar. Tot menjant veieren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques, per vendre-les a Egipte. Judà digué als seus germans: «Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans se'l van escoltar. Uns marxants madianites que passaven per allà van treure Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.
Li fermaren els peus amb anelles, i passà la vida encadenat, fins que es complí la seva predicció i l'oracle del Senyor l'acredità.
El rei manà que el deslliguessin, el sobirà dels pobles li obrí la presó, i el nomenà senyor del palau i administrador de tots els béns.
I quan sentiren els grans sacerdots i els fariseus les seves paràboles, entengueren que parlava d’ells. I tractant d’agafar-lo, van tenir por de la gent, ja que el tenien com a profeta».
© Albada Editorial / evangeli.net
«La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular»
Mn. Melcior QUEROL i Solà (Ribes de Freser, Girona, Espanya)Avui, Jesús, per mitjà de la paràbola dels vinyaters homicides, ens parla de la infidelitat; compara la vinya amb Israel i els vinyaters amb els caps del poble escollit. A ells i a tota la descendència d'Abraham se'ls havia confiat el Regne de Déu, però han malversat l'heretat: «Per tant, us dic que us serà arrabassat el regne de Déu, i serà donat a una gent que en rendeixi els fruits» (Mt 21,43).
Al principi de l'Evangeli de Mateu, la Bona Nova sembla dirigida únicament a Israel. El poble escollit, ja en l'Antiga Aliança, té la missió d'anunciar i portar la salvació a totes les nacions. Però Israel no ha estat fidel a la seva missió. Jesús, el mitjancer de la Nova Aliança, congregarà entorn seu els dotze Apòstols, símbol del “nou” Israel, cridat a donar fruits de vida eterna i a anunciar a tots els pobles la salvació.
Aquest nou Israel és l'Església, tots els batejats. Nosaltres hem rebut en la persona de Jesús i en el seu missatge, un regal únic que hem de fer fructificar. No ens podem conformar amb una vivència individualista i tancada de la nostre fe; cal comunicar-la i regalar-la a cada persona que se'ns acosta. D'aquí se'n deriva que el primer fruit és que visquem la nostra fe en el caliu de família, el de la comunitat cristiana. Això serà senzill, perquè «On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allí soc jo enmig d’ells» (Mt 18,20).
Però es tracta d'una comunitat cristiana oberta, és a dir, eminentment missionera (segon fruit). Per la força i la bellesa del Ressuscitat “enmig nostre”, la comunitat és atractiva en tots els seus gestos i actes, i cadascun dels seus membres gaudeix de la capacitat d'engendrar homes i dones a la nova vida del Ressuscitat. I un tercer fruit, és que visquem amb la convicció i certesa de que en l'Evangeli hi trobem la solució a tots el problemes.
Visquem en el sant temor de Déu, no fos que ens sigui pres el Regne i donat a d'altres.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Déu no necessita dels nostres treballs, sinó de la nostra obediència» (Sant Joan Crisòstom)
«El maltractament als criats reflecteix la història dels profetes, el seu sofriment. Tot i que el ‘fill’ correrà la mateixa sort, l’Amo no abandonarà la vinya: la arrendarà a altres. No és aquesta una descripció del nostre present?» (Benet XVI)
«L’Església és un conreu o camp de Déu (1Co 3,9), on creix la vetusta olivera, de la qual foren l’arrel santa els patriarques, i ha esdevingut i esdevindrà encara reconciliació de jueus i pagans (Rm 11,13-26). Aquest camp, l’Agricultor celestial l’ha plantat com una vinya escollida (Mt 21,33-43). El cep veritable és el Crist, que dóna vida i fecunditat a les sarments, és a dir, a nosaltres, que per mitjà de l’Església, restem en ell, i sense el qual res no podem fer» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 755)
