Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Llavors tothom callà i escoltaven dels llavis de Bernabé i de Pau els prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els no jueus. Quan ells hagueren acabat, Jaume prengué la paraula i digué: «Escolteu-me, germans. Simeó ha exposat com Déu començà de fer-se un poble escollit d'entre els no-jueus. Amb això concorda la paraula dels profetes en l'Escriptura: ‘Després jo tornaré a reconstruir la casa de David que havia caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i l'aixecaré, perquè cerquin el Senyor els altres homes, tots els pobles que porten el meu nom, diu l'oracle del Senyor, autor de tot això, que ell coneix eternament’. Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar els qui del paganisme s'han convertit a Déu; basta escriure'ls que s'abstinguin de menjar res ofert als ídols, de contreure matrimoni entre pròxims parents, de menjar carn d'animals ofegats i sang. Aquestes prescripcions ja són conegudes de temps antic a tantes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès a les sinagogues».
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!». Manté ferm tot el món, incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.
«Tal com m’ha estimat el Pare, també jo us estimo»
Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés (Tarragona, Espanya)Avui escoltem novament l'íntima confidència que Jesús ens va fer el Dijous Sant: «Tal com m’ha estimat el Pare, també jo us estimo» (Jn 15,9). L'amor del Pare al Fill és immens, tendre, entranyable. Ho llegim al llibre dels Proverbis, quan afirma que de molt abans de començar les seves obres, «jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia cada dia les seves delícies, jugava contínuament a la seva presència» (Pr 8,30). Així ens estima a nosaltres i, anunciant-ho profèticament en el mateix llibre, afegeix: «Jo jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies» (Pr 8,31).
El Pare estima el Fill, i Jesús no se n'està de dir-nos-ho: «I el qui m’envià està amb mi; no m’ha deixat sol, perquè jo, les coses que li són grates les faig sempre» (Jn 8,29). El Pare ho ha proclamat ben alt en el Jordà: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut» (Mc 1,11) i, més tard, en el Tabor: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!» (Mc 9,7).
Jesús ha respost, «Abbà», papà! Ara ens revela, «Jo us estimo tal com el Pare m'estima». I què farem nosaltres? Doncs mantenir-nos en el seu amor, observar els seus manaments, estimar la Voluntat del Pare. ¿No és aquest l'exemple que Ell ens dóna?: «Jo sempre faig allò que li plau».
Però nosaltres, que som febles, inconstants, covards i —perquè no dir-ho— fins i tot, dolents, ¿perdrem, doncs, per sempre la seva amistat? No, Ell no permetrà que siguem temptats per sobre de les nostres forces! Però si algun cop ens apartéssim dels seus manaments, demanem-li la gràcia de tornar corrent com el fill pròdig a la casa del Pare. D'acudir al sagrament de la Penitència per rebre el perdó dels nostres pecats. «Jo us estimo —ens diu Jesús—. Us he parlat d’aquestes coses perquè la meva joia sigui en vosaltres i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Déu meu, Trinitat a qui adoro, pacifica la meva ànima. Fes d’ella el teu cel, el teu estatge estimat i el lloc del teu repòs. Que jo no et deixi mai sol en ella, sinó que jo estigui allà plenament, totalment desperta en la meva fe, en adoració, lliurada sense reserves a la teva acció creadora» (Beata Isabel de la Trinitat)
«Déu sap transformar en amor fins i tot les coses difícils i aclaparadores de la nostra vida. L’important és que ‘romanguem’ en la vinya, en Crist» (Benet XVI)
«Fruit de l’Esperit i plenitud de la Llei, la caritat guarda els manaments de Déu i del seu Crist: ‘Persevereu en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, perseverareu en el meu amor’ (Jn 15,9-10)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.824)
