Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Per això, he recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquesta bona obra que ja havia començat. Vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. No és cap manament. Us he parlat de la generositat dels altres perquè pugueu demostrar la sinceritat del vostre amor. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa.
Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob; espera en el Senyor, el seu Déu, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs; el Senyor es manté fidel per sempre.
El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters.
«Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial»
Mn. Iñaki BALLBÉ i Turu (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui, el Crist ens convida a estimar. Estimar sense mesura, que és la mesura de l'Amor veritable. Déu és Amor, «que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt 5,45). I l'home, espurna de Déu, ha de lluitar per assemblar-s'hi cada dia: «Així sereu fills del vostre Pare del cel». On trobem el rostre de Crist? En els altres, en el proïsme més proper. És molt fàcil compadir-se dels nens famèlics d'Etiòpia quan els veiem per la TV, o dels immigrants que arriben cada dia a les nostres platges. Però, i els de casa? I els nostres companys de feina? I aquella parenta llunyana que està sola i que podríem anar-li a fer una estona de companyia? Els altres, com els tractem? Com ens els estimem? Quins actes de servei concrets tenim amb ells cada dia?
És molt fàcil estimar qui ens estima. Però el Senyor ens convida a anar més enllà, «perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?» (Mt 5,46). Estimar els nostres enemics! Estimar aquelles persones que sabem —de segur— que mai no ens tornaran l'afecte, ni el somriure, ni aquell favor. Senzillament perquè ens ignoren. El cristià, tot cristià, no pot estimar de manera “interessada”; no ha de donar només un bocí de pa, una almoina al del semàfor. S'ha de donar ell mateix. El Senyor, morint en la Creu, perdona els qui el crucifiquen. Ni un retret, ni una queixa, ni un mal gest...
Estimar sense esperar res a canvi. A l'hora d'estimar hem d'enterrar les calculadores. La perfecció és estimar sense mesura. La perfecció la tenim en les nostres mans enmig del món, enmig de les nostres ocupacions diàries. Fent el que toca a cada moment, no el que ens ve de gust. La Mare de Déu, a les noces de Canà de Galilea, s'adona que els convidats no tenen vi. I s'avança. I li demana al Senyor que faci el miracle. Demanem-li avui el miracle de saber-lo descobrir en les necessitats dels altres.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«L’amor és suficient per si sol; no requereix altre motiu fora d’ell mateix, ni tampoc cap profit; el seu fruit consisteix en la seva mateixa pràctica. “Estimo perquè estimo”» (Sant Bernat)
«Per què Jesús demana estimar els propis enemics, és a dir, un amor que excedeix la capacitat humana? Perquè té en compte que en el món hi ha massa violència, massa injustícia i, per tant, només es pot superar aquesta situació contraposant un plus d’amor» (Benet XVI)
«La crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça a tots els qui creuen en el Crist, qualsevol que sigui la seva categoria i estat. Tothom és cridat a la santedat: ‘Sigueu perfectes com el meu Pare celestial és perfecte’» (Mt 5,48)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.013)
