La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 12 de durant l'any
1ª Lectura (Gn 13,2.5-18): Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i força tendes. El país no bastava per a tots dos, tenien massa béns perquè poguessin estar junts i per això els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en veure aquestes disputes, digué a Lot: «Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Vés allà on vulguis, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra».

Lot donà una mirada al voltant seu i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruís les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot escollí la plana baixa del Jordà i se n'anà cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre. Abram es quedà al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: aixecà el campament i se n'anà a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.

Després que Lot s'hagué separat, el Senyor digué a Abram: «Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptés els grans de pols de la terra. Vés, recorre el país d'un cap a l'altre: jo te'l donaré». Abram aixecà el campament i, arribant prop d'Hebron, a l'alzinar de Mambré, s'hi quedà i dedicà al Senyor un altar en aquell indret.
Salm responsorial: 14
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla no escampa calúmnies.

El qui mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honora i aprecia els fidels del Senyor.

El qui no fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,12): Al·leluia. Diu el Senyor: «Jo sóc la llum del món; el qui em segueix tindrà la llum de la vida». Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 7,6.12-14): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben».

«Entreu per la porta estreta»

Mn. Lluís ROQUÉ i Roqué (Manresa, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús fa tres recomanacions importants. Ens fixarem, però, en la darrera: «Entreu per la porta estreta» (Mt 7,13), per tal d'aconseguir la Vida en plenitud i ser sempre feliços, per evitar d'anar a la perdició i ser condemnats per sempre.

Si mires al teu voltant i la teva mateixa existència, comprovaràs fàcilment que tot allò que val costa, i que totes les coses que tenen cert nivell estan subjectes a la recomanació del Mestre: com han dit amb molta profunditat els Pares de l'Església, «per la creu arriben a compliment tots els misteris que contribueixen a la nostra salvació» (Sant Joan Crisòstom). En una ocasió em deia, en el llit de l'agonia, una anciana que havia patit molt en la seva vida: «Mossèn, si no assaboreixes la creu, no desitges el cel; si no hi ha creu no hi ha cel».

Tot això contradiu la nostra naturalesa caiguda, encara que hagi estat redimida. Per aquest motiu, a més de fer front a la nostra natural manera de ser, haurem d'anar contra corrent a causa de l'ambient de benestar que hom fonamenta en el materialisme i la fruïció incontrolada dels sentits, que busquen —al preu de deixar de ser— tenir més i més, gaudir del màxim plaer.

Seguint Jesús —que ha dit «Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12)—, ens adonem que l'Evangeli no ens condemna pas a una vida fosca, avorrida i infeliç; ben al contrari, ens promet i dóna la veritable felicitat. Només cal repassar les Benaurances i mirar els qui, havent entrat per la porta estreta, han estat molt feliços i han fet feliços els altres, obtenint —per haver cregut i esperat en Aquell que no defrauda— la recompensa de l'abnegació: «El cent per u en el temps present, i la vida eterna en l'altre» (Lc 18,30). Acompanya al “sí” de Maria la humilitat, la pobresa, la creu, però també el premi a la fidelitat i a l'entrega generosa.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Quan el sacerdot ofereix Jesús en l’altar i el porta en algun lloc, totes les persones haurien de doblegar els genolls i venerar el Senyor, el Déu viu i veritable, lloança, glòria i devoció» (Sant Francesc d’Assís)

  • «La litúrgia és “obra de Déu”. Hem de disposar-nos mitjançant una actitud orant, amb disciplina, pau (sense presses!). I reverència: estem a la vista de Déu!» (Benet XVI)

  • «El camí del Crist ‘porta a la vida’, un camí contrari ‘porta a la perdició’ (Mt 7,13). La paràbola evangèlica dels dos camins sempre és present en la catequesi de l’Església. Significa la importància de les decisions morals per a la nostra salvació (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.696)

Altres comentaris

«No doneu als gossos les coses santes»

Diaca Mn. Evaldo PINA FILHO (Brasilia, Brasil)

Avui, el Senyor ens fa tres recomanacions. La primera, «no doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs» (Mt 7,6), contrastos en els que els "bens" són associats a les "perles" i a allò "que és sant"; i, d'altra banda, els "gossos i porcs" a allò que és impur. Sant Joan Crisòstom ens ensenya que «els nostres enemics són iguals a nosaltres en la seva naturalesa, però no en la seva fe». Malgrat que tots els beneficis terrenals són concedits d'igual manera als dignes i indignes, no és així en el que es refereix a les "gràcies espirituals", privilegi d'aquells que són fidels a Déu. La correcta distribució dels bens espirituals implica un zel envers les coses sagrades.

La segona, és l'anomenada "regle d'or" (cf. Mt 7,12), que comprenia tot el que la Llei i els Profetes recomanaren, com a branques d'un únic arbre: l'amor al proïsme pressuposa l'Amor a Déu, i d'Ell prové.

Fer al proïsme allò que volem que ens facin, implica una transparència d'accions envers l'altre, en la reconeixença de la seva semblança amb Déu, de la seva dignitat. ¿Per quina raó desitgem el Bé per a nosaltres mateixos? Perquè el reconeixem com a mitjà d'identificació i d'unió amb el Creador. Essent el Bé l'únic mitjà per a la vida en plenitud, és inconcebible la seva absència en la nostra relació amb el proïsme. No hi ha lloc per al bé on preval la falsedat i on predomina el mal.

Finalment, la "porta estreta"... El Papa Benet XVI ens pregunta: «Què significa aquesta "porta estreta"? Per què molts no poden passar-hi per ella? És un pas reservat només per alguns elegits?». No! El missatge del Crist «ens diu que tots podem entrar en la vida. El pas és 'estret', però obert a tots; 'estret' perquè és exigent, requereix compromís, abnegació, mortificació del propi egoisme».

Preguem el Senyor que realitzà la salvació universal amb la seva mort i resurrecció, que ens reuneixi tots en el Banquet de la vida eterna.