La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 17 de durant l'any
Podcast Descarregar
1ª Lectura (Lv 23,1.4-11.15-16.27.34b-37): El Senyor digué a Moisès: «Aquestes són les festes del Senyor, els dies d'aplec sagrat, que convocareu al moment prescrit: El capvespre del dia catorze del primer mes és l'hora de la Pasqua del Senyor, i el dia quinze és la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense llevat. El primer dia és dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Cada dia cremareu ofrenes al Senyor i el setè dia torna a ser dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball».

El Senyor digué a Moisès: «Parla als israelites i digue'ls: Quan sereu en el país que jo us dono i començareu la sega, porteu la vostra primera garba al sacerdot, i ell la presentarà al Senyor l'endemà del dissabte, perquè el Senyor us rebi amb benvolença. Des del dia que presentareu la primera garba, compteu set setmanes senceres, és a dir, fins l'endemà del setè dissabte, que són cinquanta dies. El cinquantè dia presenteu al Senyor una ofrena de pa de la nova collita. El dia deu del setè mes és el dia de l'Expiació, dia d'aplec sagrat. Aquell dia heu de dejunar i heu de cremar ofrenes al Senyor. El dia quinze d'aquest setè mes és la festa dels Tabernacles, una festa de set dies en honor del Senyor. El primer dia és dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Durant set dies cremareu ofrenes al Senyor, i el dia vuitè torna a ser dia d'aplec sagrat; és la conclusió de la festa, no us heu d'ocupar en cap mena de treball.

»Aquestes són les festes del Senyor, els dies que heu de convocar un aplec sagrat per cremar ofrenes al Senyor —els holocaustos, les oblacions, les víctimes de comunió— i per oferir les libacions corresponents a cadascun dels dies».
Salm responsorial: 80
R/. Honoreu Déu, la nostra força.
Entoneu càntics, tocant els tambors, les arpes sonores i les cítares. A la lluna nova toqueu els corns, anunciant la diada de lluna plena.

Així ho té prescrit Israel, és festa ritual del Déu de Jacob; un precepte que imposà als fills de Josep quan sortien de la terra d'Egipte.

No tinguis déus estrangers, no adoris els déus dels pagans. Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he tret de la terra d'Egipte.
Versicle abans de l'Evangeli (1Pe 1,25): Al·leluia. La paraula del Senyor dura per sempre, i aquesta paraula és l'evangeli que us és anunciat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 13,54-58): En aquell temps, Jesús venint a la seva pàtria, els ensenyava en les sinagogues d’ells, de tal manera que quedaven admirats i deien: «D’on [li ve] a aquest tal saviesa i els miracles? ¿No és aquest el fill de l’artesà? ¿La seva mare no es diu Maria, i els seus germans Jaume i Josep i Simó i Judes? I ¿les seves germanes no són totes entre nosaltres? D’on li ve, doncs, a aquest tot això?». I s’escandalitzaven d’ell. Però Jesús els digué: «No hi ha profeta sense honor sinó en la [seva] pàtria i a casa seva». I no feu allí gaires miracles per la incredulitat d’ells.

© Albada Editorial / evangeli.net

«No hi ha profeta sense honor sinó en la [seva] pàtria i a casa seva»

Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)

Avui, com ahir, parlar de Déu a aquells qui ens coneixen de sempre és difícil. En el cas de Jesús, Sant Joan Crisòstom comenta: «La gent de Natzaret s'admira d'Ell, però aquesta admiració no els porta a creure en Ell sinó a sentir enveja, com si diguessin: ‘¿Perquè Ell i no jo?’». Jesús coneixia bé aquells que en lloc d'escoltar-lo s'escandalitzaven d'Ell. Eren parents, amics, veïns als quals apreciava, però justament a aquests no els podrà fer arribar el seu missatge de salvació.

Nosaltres —que no podem fer miracles ni tenim la santedat de Crist— no provocarem enveges (tot i que en ocasions, si realment ens esforcem per viure cristianament, això pot passar). Sigui com sigui, igual que Jesús, ens trobarem sovint que aquells a qui més estimem o apreciem són els qui no ens escolten. En aquest sentit, cal tenir present, també, que es veuen més els defectes que les virtuts i que aquells que hem tingut a prop nostre durant anys poden dir interiorment: —Tu que feies (o fas) això o allò altre, ¿què m'has d'ensenyar a mi?

Predicar o parlar de Déu entre els del nostre poble o família és difícil però necessari. Cal dir que Jesús quan va a casa seva hi va precedit de la fama dels seus miracles i de la seva paraula. Potser a nosaltres també ens caldrà, una mica, establir una certa fama de santedat fora (i dins) de casa abans de “predicar” als de casa.

Sant Joan Crisòstom afegeix en el seu comentari: «Fixa't, t'ho prego, en l'amabilitat del Mestre: no els castiga per no escoltar-lo, sinó que amb dolcesa diu: ‘No hi ha profeta sense honor sinó en la [seva] pàtria i a casa seva’ (Mt 13,57)». És evident que Jesús marxaria amb una certa tristesa, però que continuaria pregant per tal que la seva paraula salvadora fos ben rebuda en el seu poble. I nosaltres (que res haurem de perdonar o passar per alt), igualment, haurem de pregar perquè la paraula de Jesús arribi a aquells que estimem, però que no volen escoltar-nos.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Una mica de fe pot molt» (San Joan Crisòstom)

  • «La fe floreix quan ens deixem ‘atreure’ pel Pare envers Jesús, i anem a Ell amb el cor obert. Aquí nosaltres rebem el do, el regal de la fe» (Francesc)

  • «Per al cristià, creure en Déu és creure inseparablement en aquell que Ell ha enviat: ‘el seu Fill estimat’, en el qual s’ha complagut (Mc 1,11). Déu ens ha dit que l’escoltéssim (cf. Mc 9,7) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 151)